dimarts, 3 de novembre de 2009

En que sasembla un biker i el vi?

Si,ja se que es facil,em el temps els 2 milloren.


Avui el Pere i jo em anat a fer una volteta per La Roca i Llinars.
Un dels temes de conversa,ha sigut com canvia el MTB segons em qui el practiquis.I un cop net i em la pancha contenta,me adonat de com he canviat jo mateix com a biker des de que vaig comensar a sortir (ara fa...un grapat danys) fins ara.
Jo crec que sempre he sigut i soc,poc valent (bonica manera de dir,un cagat).El que pasa es que ara controlo millor la maquina i coses que avans em feien panic,ara les trovo facilicimes.

Recordo aquelles primeres sortides em el club Vici-Bici i la canya que em fotien baixan.Segurament per aixo i pq pujant la cosa canviava,sempre he dit que les pujades magraden mes que les baixades.

Aixo va canviar cuan vaig coneixer al Xavi i al Jose Ignacio.No es que els coneixes a ells i em comenses a agradar baixar,el que va pasar es que em van "obligar" a anar al fantastic ironbike.
El primer any ho vaig pasar fatal,pero em va agradar.A la seguen participacio,hi vaig anar molt mes fort,pero nomes habia entrenat per pista,aixi que tampoc em va anar gaire be.
Al ironbike,hi han baixades molt dificils i llargues i si ho vols fer be,apart de pujar com una bala,tens de baixar com un tiru.
Aixi que per les seguens participacions em vaig proposar baixar mes rapid.Com ja he dit,soc un cagat i baixar rapid es dificil si tens por.Pero mica en mica i a cop danar fent baixades,ara puc dir que no baixo del tot malament.

Ara que ja no tinc tantes ganes de patir,dic que magrada mes baixar que pujar.Es tot curios com anem evolucionan :) pero sempre em la bici i pasantho be em ella.

Avui la ruta ha sigut molt bona.El Pere sho ha traballat molt i ha sortit un recurregut fantastic.A mes,avui mhe trovat molt millor que diumenge pasat,segurament aquets dies de descans mhan anat molt be i diumenge em va servir per treure el rovell de les articulacions.
A alguna de les pujades,de que em surt el cor per la boca,pero e aconseguit mentindrel a lloc i aixi quedarme em el Pere,que creia que allo no ho pujaria :P
I les baixades...be,la zona esta plena de corriols i trialeres chulisimes,aixi que ha sigut genial.Alguns trams que no coneixia i daltres que magraden moltisim!

Ha sigut un mot bon entreno i una bona manera de pasar el mati ;)




2 comentaris:

Clara ha dit...

Molt bona reflexió i ben certa, de fet si jo miro el temps enrere i començo a recorda quan vaig agafar la bici per primera vegada en una pujada o qualsevol baixa, anava acollonida i de fet ara he anat evolucionant a millor, aquesta es la venteja de que passi el temps, que vas adquirint mes coneixements una bona forma, picardia i sobretot cada cop disfrutes mes de la bici.. Son com al BON VI..
Algun dia ens coneixeren no!!!!

Power ha dit...

Algun dia,clar(a) q si :)