Segurament una de les parts mes importants de qualsevol esportista. Pots tenir moltes qualitats per fer esport, però sense motivació no es va enlloc. No es possible fer entrenaments durs sense que hi hagi motivació, no es pot rendir al màxim sense motivació...
Quan portes 20 anys anant en bici i has fet tantes coses, rutes de tot tipus, per tants i tans llocs, curses, tantes curses! Vas trobant nous reptes i son els que et fan seguir entrenant, però algunes vegades et quedes encallat, segueixes passant-ho be amb la bici, però no tens cap cuc que et faci sortir a entrenar i esforçar-te per millorar.
En tant de temps, els grups amb els que surts també canvien, les motivacions no tenen de ser les mateixes per a tothom, ni per sempre i per aixo cada un va agafant el seu camí. Es que hi ha tantes coses que es poden fer amb la bici i de tantes maneres!
El canvi mes important en la meva vida com a biker, va venir al conèixer al Xavi.
Ell va ser el culpable del meu primer Iron Bike, i aquell primer IB (ja fa 12 anys d'això!)) em va canviar la manera de veure el MTB. Entrenaments, curses, moltes hores sobre la bici i amb un objectiu clar, tornar al Iron i millorar la meva classificació. Al quart intent vaig aconseguir un top10 a la classificació general, va ser dur, molt dur però es genial quan veus que tots els esforços es transformen en resultats.
L'any següent es quan em vaig trencar el peu i va anar seguit de molts canvis en la meva vida. Molt temps parat, tornar a caminar, que em va costar una bona colla de mesos, la separació, el canvi de feina...
Aquí un altre canvi molt important, per fi vaig aconseguir treballar en un lloc que em motivava, una feina que m'agradava. Podia sortir als mig dies en bici, no com abans que tenia de sortir a entrenar de nit i aixo va fer menys difícil tornar als entrenaments. En aquells moments, l'objectiu era aconseguir tornar a poder fer les rutes que m'agraden i de cop va sortir el Marc.
D'alguna manera el culpable de que tornes a les curses i que tot hi desanimar-me molt a les primeres, per que en els trams on em tenia de baixar de la bici era "home mort", vaig tornar a passar-ho molt be sobre la bici. I també amb ell va ser quan varem contactar per primer cop amb una parelleta de gloveros que els hi anava la marxa. L'Ada i el Santi, una parella de Sabadell, que cada dia que es pujaven a la bici era per fer mes de 100km. Quin dos tronats!,
Amb els anys, els gloveros ja no ho son tan, les sortides junts cada vegada eren mes i per poder seguir el seu ritme era necessari tornar a entrenar de valent. Aixi que, aquí tenim els nous culpables de que la meva persona tornes a pensar en entrenar i tingues un objectiu, poder anar amb ells de "marxa".
En veritat no son tan lletjos eh!
I després d'un munt d'aventures junts, va i s'apunten al IB. Llastima de no poder anar amb ells i sort que hi volen tornar. Ja tinc un objectiu amb cara i ulls, tornar a Italia 5 anys després i ser finishers d'una de les curses mes dures del mon!
Entre tot aixo, el que no canvia i sempre hi es:
- Be, ja me cansat d'ajuntar lletres. Unes fotos del finde passat i cap a entrenar ;)
Si es que es te de ser glovero per no saber muntar la roda sense girar la bici!
Cada cop el tenim mes aprop i tot i que abans tenim la Terra de Maquis, les sortides cada cop les enfoquem mes a preparar l'IronBike. De fet, esta clar que si ens preparem per l'IB, a terra de maquis no hi anirem del tot malament.
Us deixo unes fotos de les ultimes sortides que em fet amb la colla.
Quina sorpresa! Quant temps sense veure'l!
Impressionant, com s'enfila per tot arreu el molt cab**!
El nostre moment de gloria, quin pal els hi varem fotre!
Quina explosió d'energia i bon rollo!
Aish... qui en tingues una! :)
L'ultima d'elles, tot i ser després d'un dia prou distret, em va agradar molt i em va ajudar a veure que per poc motivat que estigui a les curses, el terreny que ens trobarem a Italia em farà treure el millor de mi.
Cada dia en tinc mes ganes i estic segur que els altres companys estan igual que jo. Be, n'hi ha que encara tenen reptes molt importants abans d'aquest, però tot hi aixi, ja van mirant el calendari amb tantes ganes com jo i es que l'IB no es una cursa com qualsevol altre. Tot i les diferencies que es poden tenir amb els organitzadors (sobre tot per el reglament que s'utilitza ),la duresa de la prova (tan per quilometratge, desnivell acumulat, terreny...) fa que sigui un dels reptes mes durs que es pugui plantejar qualsevol biker i una experiència inoblidable per a tots els qui hi participen.
Aixo no s'actualitza sol ni a la de mil. Aixi que escriure jo alguna cosa, que ja fa 600km que no actualitzem!
Ara que ja es fa fosc prou tard i a mes estic plegant a les 18h. estic aprofitant per anar reconeixent el terreny que m'envolta. Gracies a Wikiloc i al Garmin, aquesta feina es mes fàcil i estic aconseguint una serie de circuits per entrenar entre setmana prou distrets i algun força dur. El que no hi ha manera de fer, es trobar un circuit pla per estirar les cames.
A mes de tots aquests entrenaments en solitari, també hi ha algun entrenament amb bona companyia i alguna cursa sense companys, però acompanyat.
-Dissabte 14
Com que l'Ada treballa i fins al mig dia no pot sortir, quedem amb el Santi per anar a escalfar les cames.
Un cop ben escalfats anem a buscar a la ciclista treballadora i anem a fer una volta prou distreta.
I un cop nets i polits, dinats i no del tot recuperats, anem a fer una visita a l'Escapa. Encara no havia vist la nova botiga i ja en tenia ganes. A mes la Clara i el Carlos també han vingut a veure-la i aixi quan la tenim vista aprofitem per anar al bar de la botiga a fer unes birres i fer-la petar una estona.
M'encanta la idea aquesta de botiga. Pots deixar la bici a la botiga, anar a treballar, sortir al mig dia amb la bici, tornes a deixar la bici a la botiga, et dutxes,menges i tornes a la feina. El divendres quedes amb els amics a la botiga, et compres una o dos Niners, vas al bar i us preneu unes birres mentre prepareu les rutes del cap de setmana. Dissabte quan acaba la ruta, es va a la botiga, dutxa, rentar i engressar la bici, un tiberi acompanyat de les anècdotes del dia i acabar de perfilar la següent ruta i cap a casa tot net i preparat per la propera sortida. He que sona be? La única pega que li veig es que no es aquí Sant Feliu.
Seguim. -Diumenge 15.
Com dissabte ja va estar prou be, diumenge toca estirar les cames amb el Bestiar de Sabadell. Aquesta es la ruta:
Jo els intento putejar...
però cada cop es mes complicat. S'ho passen be!
La idea original encara era pitjor, però ara que estan de moda les retallades... aixo si, ja que retallem, ho fem una mica mes dur!
Tornant cap a Sant Miquel ens cauen algunes gotes i fins hi tot ens cau una mica de pedra. Per sort ens em salvat del pitjor, ja que la baixada era tot enfangada i els laterals del camí estan tot blancs, sembla que una estona abans de que hi passem nosaltres hi havia caigut una bona. Em quedo amb les ganes de portar a la parella al meu ultim descobriment, però un altre dia serà.
Ja esta, aixo es tot i la propera vegada que ens veiem serà a les 12 hores de Trek. Segur que hi anem ben preparats!
-Dissabte 21.
TREK12 WILD WOLF SERIES CORRO D'AMUNT 2012 "1º Open Nacional de Resistencia en BTT"
Aquesta era una cursa que em va fer prou gracia des que la vaig veure
anunciada. Ja fa molts anys de quan corria curses de 24hores i 12hores
podien ser un bon entrenament i a l'hora una bona manera de recordar
aquelles curses epiques amb el Jaume.
Un bon dia li vaig comentar a
l'Ada, que curiosament també havia pensat en anar-hi, i sense saber
com, el Santi també hi va acaba apuntat. Aixi que aquí ens teniu:
I aquí el meu resum del dia.
Una volta, un altre, un altre... fins la sisena volta no vaig ser capàs de veure per on cullons es tenia de sortir del circuit per anar a agafar aigua, menjar o reparar la bici.
Encara sort que al final amb el Santi ho varem descobrir. Les primeres 8 hores vaig anar prou be, però les ultimes 3-4 hores se'm varen fer eternes i vaig anar queien a la classificació. De totes maneres la idea no era competir i fer-ho be, si no que era acumular hores d'entrenament i km, i aixo si que ho vaig fer be. De 11h 30 que vaig estar en cursa, em surten 11hores 5 minuts amb la bici en moviment. Genial!
El circuit tenia 3 pujades. Una llarga per pista, un altre per un tram mes boscos, estret i humit amb una ultima curva on s'obria de nou la pista i el final de festa de la pujada amb una rampa d'allò mes dreta i per sort curta. La tercera pujada es dividia en tres rampes molt dures i a mida que anaven passant les hores, cada vegada mes difícils. A les primeres voltes veia clar que al menys 2 de les rampes del circuit les acabaria fent a peu, però sorprenentment no vaig arribar a anar tan malament de forces.
A les set de la tarda era obligatori portar les llums, i aquí va ser on vaig fer la parada mes llarga. Vaig anar a la carpa del equip Polar format per corredors del Ravet i de Bicisprint i on uns quants corredors individuals (Ada, Santi, Charlie i Vicenç i jo )havíem deixat les nostres coses. Alla hi havien els corredors que no estaven fent la volta en aquell moment i la Miriam (la manager del equip) Em deien coses, però jo prou feina en posar les llums a la bici, carregar el mallot amb 4 barretes mes i tornar a sortir. Mireu com estava, que no donava ni per enganxar els velcros de la bateria! Un cop tot aixo fet seguim amb la cursa.
I ara falta la part mes epica de la cursa, per que... que es d'una cursa de resistència si no plou? Aixi que les ultimes hores de cursa, van ser en moll. Al principi nomes plovia en alguns trams del circuit i amb prou feines es notava, al final s'hi va posar mes de valent i el circuit es va complicar mes tan en algunes pujades, com en algun tram de baixada que es feia mes perillós.
Encara sort que encara que en algun moment sembles que no, al final les 12 hores varen passar i varem acabar la cursa.
En totes les categories varem tenir amics al podi i aixo es senyal del nivellasso que gastem!
No se si tots els que em vareu animar en algun moment llegiu aixo, però m'agradaria donar les gracies ara que puc. A la cursa alguns de vosaltres em parlava i vaig passar de tots, però es que si em parava a parlar no em sortien els números!
Ja feia dies que no corríem cap cursa i si es vol estar fort, de tan en tan s'hi te d'anar. Durant la setmana els entrenaments, ara ja sense les llums, havien estat prou be i tenia ganes de veure com estan anant. Dissabte varem sortir amb la Nuri a fer una volta amb les MTB i estirar una mica les cames. A mes, feia dies que no ens veiem, i aixi ens posem al dia. Van ser 40km en unes 3 hores. Després vaig anar a la platja a estirar-me jo al sol i relaxar-me i mes tard a sopar per agafar forces per a la cursa.
Diumenge ens varem tenir de llevar ben aviat per anar cap a Prats. Quin pal em fa sempre haver d'anar a aquell poble tan perdut, però sempre val la pena i aquest cop no seria menys. Ens esperaven uns 70km i 1500mts de desnivell. No sembla molt dur, però ja ens havien avisat de que els números eren enganyosos. Hi havia una bona llista d'inscrits, entre ells alguns membres del Bestiar: Ada, Santi, Dani, Jordi, Bender i Ru. També un bon grapat de Maquis, amics i coneguts varis. La pre cursa i post cursa va ser ben entretinguda. Sobre tot la post, però aixo ho deixem per després.
Tot hi estar prou motivat, no acabo de veurem a les sortides i per variar surto prou enrederit, aixi que els primers quilometres els passo esquivant ciclistes i fent broma amb els companys que tampoc surten massa ben col·locats. Amb els anys que fa que vaig a les curses i encara no he apres coses tan bàsiques com aquesta, no tinc pas remei...Al final tothom va trobant el seu lloc, però si surts millor, aquest lloc es mes endavant. El circuit m'agrada, pujades dures, alguna prou llarga, zones molt rapides, corriols divertits i les baixades assequibles, aixi que no hi perdo gaire temps. Total, que uns quilometres mes endavant, acabo deixant endarrere al Santi i al Bender, ens ajuntem amb el Jordi, anem fent la goma durant bona part de la cursa i els últims metres estic prou sencer, aixi que li puc treure una mica de distancia i acabar alguna posició per davant seu.
Estic molt content amb les sensacions, però creia que auria quedat mes endavant. Cagun... tinc d'anar a mes curses si vull agafar el punt de forma bo per anar a Terra de Maquis i al Iron Bike! Per aquesta cursa també vaig tenir el suport de Nutrixxion per poder acabar la cursa sense rampes i sense la visita dels ocellets.
El Dani per variar va ser el millor del bestiar, la Nur i l'Ada varen fer podi en femines i la resta tots contents per com ens va anar la cursa.
Peró encara falta el millor!
I després de menjar com autentiques besties, que mes ens donen les classificacions? Si es que qui no esta content, es per que no vol!
Dissabte passat va ser un d'aquells dies que duren mes de 24 hores.
Ben aviat varem quedar amb el Luis per anar cap a Manresa, on ens trobaríem amb la resta de bestiar que faríem l'entrenament del dia.
Un dels reptes del any es el Terra de Maquis, una de les moltes coses que fan que aquesta prova sigui tan especial, es el terreny per on transcorre. Com a tota la colla ens agrada molt, de tan en tan ens hi acostem i aixi babejem una mica amb els seus corriols. I aquest cop no va ser menys.
La ruta, tal i com ens esperàvem, va ser molt entretinguda i trencacames. En total uns 67km amb uns 1700mts de desnivell.
Anem a dinar, i tornem cap a casa. Agafo la bossa, em torno a pujar a la bici i cap a Granollers on tenia una festa d'aniversari. 40 anys no es fan cada dia, i no m'ho podia perdre. A mes, aquest cap de setmana hi havia canvi d'hora i tindríem una hora menys per descansar. Genial...
Al final, entre una cosa i un altre, em vaig anar al llit a les 3 i a les 6 m'aixecava per la següent aventura del cap de setmana.
Volta pel Volcà de Santa Margarida ( Escapa )
Amb la seva innata capacitat per enganyar a tothom, l'Ada ens va enredar per sortir amb la colla de l'Escapa. Una volta per la zona dels volcans de La Garrotxa.
Els altres no se, però nosaltres anàvem amb la idea d'una sortida tot tranquil·la i no va ser aixi. Quines parets!
Al principi prou be, però després de dinar, les cames ja anaven mes que tocades. Encara que els del bestiar varem deixar clar que som d'un altre pasta. i si no, mireu el vídeo.
Aquí varen ser 65km i uns 1900mts de desnivell.
Vaig arribar a casa molt cansat i una mica tard, però... encara era de dia! i aixo vol dir, que ara ja puc sortir a entrenar després de la feina, i sense passar fred. Genial!
Aixi que dimarts...
El dimecres tocava anar a estirar les cames, i sol es molt avorrit!
I dijous...
Tot aixo, com sempre, amb la meva inseparable Niner
i amb la motivació extra que em donen els meus amics. Si es que vinga entrenar, i no hi ha qui pugui amb ells! Aish, que em faig gran... :)
