dilluns, 31 d’octubre del 2011

Multi aventures!

Quins dies mes entretinguts i quin mal de cames!

Seguim amb molta feina, aixi que als migdies no tinc temps de gran cosa i no faig gran cosa. Algun dia he sortit a corre una estoneta o a fer la volta a Sant Miquel amb la CaXitos. Aixo si, els findes segueixen siguen ben emocionants.

Després de la Volta molts han decidit donar per acabada la temporada, aixi que han descansat uns dies de bici. La Nu va anar a Brasil a corre un iron bike de 2 dies, on va quedar segona i ara tb ha donat per finalitzada la temporada. Altres han seguit sortin com de costum i jo me anat adaptan a tots com he pogut.
Ja no estic tan fort com dies enredera, però tampoc estem tan malament.

El divendres desprès de la ultima crònica, varem anar amb la nu a veure la exposició que varen fer a Vallromanes en motiu dels 20 anys de la creació del que va ser el primer "bikeparck" Segur que molts de vosaltres recordeu les pistes marcades amb diferents colors (rollo pistes d'esqui) per on molts de nosaltres varem començar a fer els primers km amb les MTB. A la cita hi varen assistir noms molt importants d'aquells anys i alguns que a dia d'avui (20 anys despres!) segueixen guanyan curses!!!
Molt guapo el video que ens varen passar i que ens va transoprtar a tots a aquells inicis tan frikis del MTB. Quins anys aquells!

Dissabte varem aprofitar, tb amb la Nu per anar a veure el circuit de la Trinxa. Aixo si, fent una mica mes de volta. El curcuit se'm va fer dur, pero va tindre zones que em va agradar molt. Varem acabar trinxats, pero contents i a mes al acabar ens varem trobar al Wiz, que sempre fa gracia poder parlar amb ell una estona.




Diumenge va ser una mica mes "tranquil". Aquest cop fins a Puig l'agulla on varem parar a dinar amb el Francesc. El ritme va ser mes suau, però la pujada al pla de la calma no ens la treu ningú. Un altre bon entreno i una bona clavada al restaurant. Cagun to!
Dimecres es festa i que fem els ciclistes si un dia entre setmana es festa? Descansar? NO!
La Fàtima amb l'ajuda dels flacos ens va preparar un curset per fer anar el GPS.
No vaig poder anar a la classe teorica, pero a la practica no podia faltar de cap manera, aixi que em vaig aixecar ben aviat i cap a Sant Llorenç tot xino-xano.
Alla ens varem trobar tots els nens i nenes del curs i desprès de la xarremeca varem començar amb les activitats.
Sortíem per parelles a fer un recorregut d'escalfament, tot seguin un track. Aqui ja alguns varen tenir alguns dubtes i varen fer el recorregut en sentit contrari i ens els varem trobar de cara :)
Al acabar l'escalfament, teníem un mapa amb tot de coordenades que teníem d'anar a buscar en l'ordre que volguéssim.
Vaig fer parella amb el Santi i ens ho varem passar prou be. La veritat es que es prou entretingut aixo i a tots ens va agradar molt i se'ns va passar el mati molt rapid.
Alguns ens varem quedar a dinar i aixi varem seguir junts una estona mes. Sempre es maco estar amb tot aquesta colla :)


Quines pintes :)

Entre una cosa i l'altre al final em van sortir 55km. Gens malament per un dimecres :)

Dissabte, com els flacos no podien tocar la bici, varem probar amb aixo:
http://www.geocaching.com/seek/cache_details.aspx?guid=5ab38c27-15c7-406b-9a37-e0efa59f5c75

Varem passar un mati molt entretingut i a la tarda vaig anar a fer una volta amb una Fixed. Uau,quina experiencia mes xula! Si tornes a viure a algun lloc mes planer que St. Feliu, en tindria una!
Anar fins a St.Miquel amb aixo va ser tot una tortura, però em va agradar :) I vaig aprendre a derrapar sense tocar els frens!


Diumenge pedalada a tona. Em vaig aixecar encara no se com, em feien molt mal les cames, però li havia dit al Iñaki que aniria, aixi que cap a Tona. Tot baixada fins La Garriga,tren fins Hostalets de Balanya i en bici un altre cop fins al punt de sortida.
Quin mal les cames, crec que la Fixed es va carregar un bon grapat de fibres de les meves cames. Els quàdriceps semblava que anesin a explotar i vaig decidir fer la volta mes tranquil·lament.
Per sort em vaig trobar a l'Anna i em va fer companyia.

I de postres, tornar a casa! Total,uns 105km, amb no se quant desnivell, però molt i amb una pajara de cuidado.

El següent dissabte intentem enganyar a mes gent per anar de Geocaching. Aquest cop ens ajuntem mes colla, pero el recorregut era molt mes dur i va haver unes quantes baixes al poc de començar.
La resta ens varem fotra una pallissa de cuidado, encara que cap es va queixar mes del compte.
Una colla ben maca, si no fos per la Clara:
Aquest cop la ruta que varem triar era per La Mola. Varem "descobrir" una bona colla de llocs ben interessants i ben bonics i clar, va ser genial.
Desprès de moltes voltes,càlculs i algun intent desesperat, els membres del Bestiar lliure team, varem trobar el tresor!Vaig sortir de casa a les 8 del mati en bici fins Sabadell i fins les 16h no ens seiem a taula per dinar!


Crec que diumenge tots estàvem ben tous, però clar, jo ja havia quedat amb el Ru i no li anava a dir que no...
Encara que mes auria valgut no sortir. Quin desastre. No servia per res! Pobret Ru, un dia que quedem i segur que es va avorrir de tan esperarme i sentir-me plorar.

Aquesta entrada la deixo aquí. A la propera ve el plat fort!

dijous, 6 d’octubre del 2011

Campionat del mon de roadbook al Penedès.

Aquest finde passat varem tornar a les curses. Tot i els dies que fa que no tenim una rutina d'entrenament massa completa, varem decidir anar a una cursa i no una cursa qualsevol eh!

Als Metalbikers (club organitzador) els conec de fa anys, son dels que van a les curses que a mi fa tants anys que m'agraden, i es nota que han apres d'aquestes. La volta a la Cerdanya, la volta a Osona...  comparteixen format amb la seva cursa, la volta al Penedès.

Son curses de 2 dies, seguin un roadbokk i amb parelles. Aixo dels Roadbooks enganxa i tot i que hi ha gent que creu que aixo dels roadbooks son un atras i que amb GPS seria millor, la veritat es que aixi es mes distret i te mes gracia que seguir un aparell electrònic.

Divendres
Me'n vaig de la feina a les 17h, agafo tots els trastos i la Niner i anem plegats cap a Granollers. la bici de la Nuri (la meva parella per aquesta cursa) necessita unes atencions mecàniques. A la meva li fa falta un contakm, que em deixa el Francesc, pero decideixo muntar-lo un cop a la casa de colonies on ens estarem el finde.
Al vespre hi ha un pròleg que servira per decidir l'ordre de sortida, però al final arribem mes tard del que creiem i decidim deixar-ho corre. Sortirem dels primers, però tampoc passa res.

Nomes arribar comencem a veure amics, tots amb les llums apunt per el pròleg, però no ens animem. Anem a buscar les lliteres,agafem els dorçals, la bossa amb els obsequis de la organitzacio i anem a muntar els porta-roadbook. El meu l'ha fet la Nuri i per sorpresa meva te prou bona planta. No entenc molt be el conta que m'han deixat i decideixo esperar a després de sopar per mirar-me entretinguda-ment les instruccions. Mira que n'he tingut de Sigma d'aquest, però es que fot tan de temps que no faig servir un contakm!

El sopar esta genial, molta gent al menjador i recorda'n els últims cops a la volta a la Cerdanya, no m'esperava res de bo. Peró que cullons, em van sorprendre. Després el "brifing" i cap a dormir.

Dissabte
La resta ja...
No vaig agafar l'iman del conta,com que la Nu ja en porta un, passo de posar-lo.
Son, molta son. Ens llevem, es veu que alguns no han dormit massa (eh Dani), esmorzem, agafem les bicis i sortim.
Ens deu anar prou be, pq per sorpresa nostre fem setens de la general.
Ens ajuntem tots els compis, ens seperem per anar a les dutxes, ens tornem a trobar. Tot aixo sense deixar de menjar. Passem la tarda entre batalletes i riures, fins que es hora de sopar.
Si el dia anterior em van sorprendre, el sopar de dissabte em va deixar... ple, molt ple. Espectacular!  Feia molt que no menjava tant i aixi em va anar diumenge...

Diumenge
Ens llevem, un altre cop a menjar i ens preparem per la sortida. Aquest cop sortim mes enrrera i encara sort, pq si no, encara sortia amb els "tenis". Pf... comencem be, ja deia jo que els peus estaven molt contents... Al final,un cop amb les Northwave als peus,varem sortir. Ens perdem, ens tornem a perdre... anem últims, al primer avituallament de que ja ni el trobem. I aixi ens anem perdent fins que de cop el contakm de la Nu, deixa de contar. Si ja estàvem perduts abans... ens anem ajuntant amb gent, els deixem fins que no sabem on tenim d'anar, ens enganxen,els tornem a deixar... i aixi fins a meta. Quin desastre!

A meta ens esperen tots, be, tots no, que hi ha altres parelles que encara es perden mes que nosaltres!

Mentre arriba tothom, ens dutxem i ens anem preparant per el dinar. Em prometo que no menjaré tant com el dia abans i després de contar segons ens seiem a taula. Dinar,entrega de trofeus ben ajustada i rifa de material.










Uf, ja tornem cap a casa, mes carregats del que vam marxar i amb la panxa ben contenta. Com m'agraden aquests findes!

Quant veieu alguna pedalada que organitzin aquesta colla, no dubteu a anar-hi! ;)