divendres, 30 de març del 2012

Entrenar jo? Hi tant!

Dissabte passat va ser un d'aquells dies que duren mes de 24 hores.

Ben aviat varem quedar amb el Luis per anar cap a Manresa, on ens trobaríem amb la resta de bestiar que faríem l'entrenament del dia.
Un dels reptes del any es el Terra de Maquis, una de les moltes coses que fan que aquesta prova sigui tan especial, es el terreny per on transcorre. Com a tota la colla ens agrada molt, de tan en tan ens hi acostem i aixi babejem una mica amb els seus corriols. I aquest cop no va ser menys.

La ruta, tal i com ens esperàvem, va ser molt entretinguda i trencacames. En total uns 67km amb uns 1700mts de desnivell.
Anem a dinar, i tornem cap a casa. Agafo la bossa, em torno a pujar a la bici i cap a Granollers on tenia una festa d'aniversari. 40 anys no es fan cada dia, i no m'ho podia perdre. A mes, aquest cap de setmana hi havia canvi d'hora i tindríem una hora menys per descansar. Genial...
Al final, entre una cosa i un altre, em vaig anar al llit a les 3 i a les 6 m'aixecava per la següent aventura del cap de setmana.

Volta pel Volcà de Santa Margarida ( Escapa )

Amb la seva innata capacitat per enganyar a tothom, l'Ada ens va enredar per sortir amb la colla de l'Escapa. Una volta per la zona dels volcans de La Garrotxa.


Els altres no se, però nosaltres anàvem amb la idea d'una sortida tot tranquil·la i no va ser aixi. Quines parets!
Al principi prou be, però després de dinar, les cames ja anaven mes que tocades. Encara que els del bestiar varem deixar clar que som d'un altre pasta. i si no, mireu el vídeo.



Aquí varen ser 65km i uns 1900mts de desnivell.
Vaig arribar a casa molt cansat i una mica tard, però... encara era de dia! i aixo vol dir, que ara ja puc sortir a entrenar després de la feina, i sense passar fred. Genial!

Aixi que dimarts...
El dimecres tocava anar a estirar les cames, i sol es molt avorrit!



I dijous...

Tot aixo, com sempre, amb la meva inseparable Niner
i amb la motivació extra que em donen els meus amics. Si es que vinga entrenar, i no hi ha qui pugui amb ells! Aish, que em faig gran...  :)

dimecres, 21 de març del 2012

Vinga polvos!

Després d'uns dies de Bkool, i una sortida amb les llums, arriba el finde. Aquest cop soc jo que enredo al Bestiar. La setmana passada em vaig quedar amb les ganes d'anar a una sortida que feien els amics de Flowbikes (Cardedeu) aixi que un cop aconseguit el track de la sortida, l'objectiu era clar!

Quedem a Les Franqueses (aixo vol dir que em toca matinar una mica i anar tirant) Alla ens trobem els valents (Ada, Santi, Dani i Bender). La ruta original surt de Cardedeu, però em veig capàs d'enllaçar-la. Si es que soc un crack de la orientació!  XD
Ja al poc de sortir, l'Ada comença a esverar al bestiar i el resultat es molt cansat. De les Franqueses fins al Pla de la Calma a un ritme mes que bo. Encara sort que poc abans del Tagamanent, el Santi rebenta la 26" i ens tenim de parar a omplir la panxa, mentre ell ompla la roda d'aire.
Aquesta m'agrada molt. Es genial el Bender mirant a un altre banda com si no ens coneixes!

Aquí el Dani anava amb els ulls tancats!

La ruta segueix cap a Aiguafreda, i s'enfila de mala manera cap als Cingles. Quina pujada! Fot anys que no hi anava, hi no ha perdut gens ni mica de pendent!  Un cop alla, seguim resseguint els cingles pràcticament fins a Puiggracios.
Baixem cap a La Garriga i d'aquí al punt de sortida.





Per acabar, i per si no havíem tingut prou amb la pols del terra tan sec que ens varem trobar, un altre dosis de polvos.


dijous, 15 de març del 2012

Amunt, amunt i fora!

Com em deixo enredar! L'Ada em va dir que dissabte els Maratonians fan una ruta llarga.
Com que ningú mes del grup proposava res mes, ja veieu la Jet9 a les 6:30 del mati, equipada amb les llums i el burru que escriu tot aixo, direcció Sabadell. Alla ens trobem amb ella, agafem el tren cap a Montcada i ens dirigim sota el pont on ens trobaríem amb els organitzadors de la sortida.

La ruta es dura, anem direcció St. Celoni, i tenim de creuar diferents muntanyes, amb les seves pujades. No es un recorregut trencacames, totes les pujades son tirant a llargues i per pista, igual que les baixades, també pràcticament totes per pista bona, encara que acabem fent algun corriol prou macu.


Quan ja portàvem una bona tirada, i aprofitant una parada miru el mòbil, que fa estona m'ha semblat que pitava i no li havia fet massa cas. Era el Ru, que ens espera una mica mes endavant. Ui, de que ens el passem de llarg!  Ara ja hi som tots!
Com que de quilometres ens en varem fer un fart, ens varen passar prou coses. Punxades, pajaras,cocacoles... el mes curios, sens dubte va ser el grup de nanos que pujaven a acampar a prop del Corredor. Algun va pujar un tram amb taxi!

Seguim amb la ruta i mica en mica ens anem acostant a St. Celoni i al nostre objectiu:
El Turó de l'home!
Agafem una mica de forces a una terrassa on s'estava prou millor que no pas pujant en bici, i seguim amb la ruta. Colla d'animalons...
Mireu la cara d'ella!  No em digueu que no fa por!
En aquest tram, de St. Celoni al Turó, es on tenim mes problemes. Moltes punxades, estones de cames fluixes, falta d'aigua...  Jo vaig molt just, ja m'he fotut tot el que tenia per menjar i l'Ada que em deu veure amb molt mala cara, em dona 2 trossos de les barretes que li queden.




Peró hi arribem, clar...


Amb prou feines, aixo si, però hi arribem tots.

La baixada es fa llarga, fa fred, tinc gana, estic realment cansat. El Ru i jo anàvem primers i no ens adonem quant l'Ada punxa. Estem una estona esperant, truquem i quedem a l'estació de tren. Aixi podem omplir els dipòsits. Be, sembla que nomes em fa falta a mi, tots prenem alguna cosa, però el noi del bar crec que recordara uns dies el meu menu.  :)

Ja a casa em faig un plat de pasta i com no em sembla prou, me'n faig un altre de pasta, disfressada de sopa. Quina gana!



 M'ho vaig passar molt be, em va agradar molt la ruta i varem fer una colla molt maca. Però... el turó tardara en tornar-me a veure eh! Que dur se'm va fer!


-Diumenge tinc feina a aixecar-me, però per sort ja havia sigut previsor, i no havia quedat gaire d'hora, ni per fer massa cosa.
Una volta tranquil·lament per estirar les cames i a agafar gana (que poder no em feia falta) per menjar la paella que ens varen preparar.


Una bona manera de recuperar forces per a poder anar a treballar normalment dilluns :)

dimarts, 6 de març del 2012

Extrem Mordor!

Les Guilleries express, es una de les meves curses preferides. No em pregunteu ben be per que, però m'agrada.

Després d'unes setmanes entrenant prou be, aquesta setmana passada volia fer algun entrenament suau els primers dies i cap a finals de setmana descansar les cames per estar el mes relaxat possible per la cursa.
Com sabeu, les coses no son sempre com un vol, aixi que sobre la marxa tot va canviant i es te de modificar el planing. Dilluns vaig anar a corre, i vaig fer un mini circuit de força en un descampat. Dimarts tenia la cama dreta tot inflada i amb dos ferides que no paraven de supurar un liquid tot marranu. No se que es, però ja fa uns anys que em passa. Els primers dies de bon temps, es com si alguna cosa em piques i em fa una reacció alergica que m'infla la cama, la ma o on sigui que em pilli. Es prou incomode i també fot prou mal. Aixi que els dies que volia sortir en bici, nomes vaig rodar amb el Bkool i els dies que volia descansar, com ja no em feia tan mal, dons vaig sortir a corre i em vaig fotre alguna bona pallissa amb les "amigues" d'aquesta pagina.


Total, que divendres encara tenia la cama inflada, i a mes tenia tot el cos cansat, aixi que avorto la idea de fer sortida llarga dissabte, i quedo amb una amiga per anar a estirar les cames i menjar alguna cosa a Cànoves.

Al final, la tornada va tenir de ser una mica rapida, pq se'ns va posar a ploure i l'aigua despentina!  XD

Un bon sopar, i a dormir tot esperant el gran dia.

4-2-2012

Ens trobem els valents del Bestiar que anem a corre a les animalades aquestes que fan a St. hilari i anem cap allà. A nosaltres ens agrada molt anar-hi, però a la petitona (la furgo oficial del Bestiar lliure team) sembla que no massa.
L'ultim any que hi varem anar no ens va voler tornar a casa, i aquest cop se li va donar per deixar les bicis del Dani i la meva plenes d'oli.
Decidim deixar el tema Petitona per després de la cursa, i ens preparem per corre. El Dani i jo feina tenim en netejar les bicis pq frenin una mica, però no ens estem de gastar-li una mala broma al Santi, si es que un altre cosa no, però cabrons una bona estona  :)

Total, que entre una cosa i l'altre es l'hora de la sortida i ja estem fen els primers metres.

L'ultim any que hi vaig anar, vaig fer unes tombarelles abans d'arribar al desvio de la curta, aixi que fa prou temps que no faig la volta llarga, prefereixo no arriscar molt i anar veien passar els quilometres sense pressió. Creia que podria anar amb el Santi, com a l'ultima cursa, però aquest cop sembla mes motivat i jo no veig clar anar al seu ritme, aixi que em quedo amb l'Ada.
Ella insisteix en que no l'esperi, però la veritat es que feina tinc de seguir-la en alguns trams. I mes quan la Gemma ens passa, que de cop hi volta l'Ada es va transformar i no hi havia manera humana de seguir-la a les baixades. Quins pals!

En 5hores i mitja, tenim temps de moltes coses. Que si ara riem, que si plorem, que com pot ser que m'agradi anar a un lloc aixi... els corredors de la cursa a peu que fan el mateix recorregut que nosaltres, al·lucinen al veure passar les bicicletes per aquells caminots.
L'Ada que es mareja, jo que començo amb les rampes, a la estona sembla que em recupero, tinc bones sensacions i m'escapo una mica, penso que poder agafo a algú que vagi davant meu,  però resulta que m'atrapa l'Ada. ( -jo em par-ho! diu. -Peró no erets a anys llum darrera meu?! )
Total, que seguim junts. Ara puja, ara baixa, ara anem una estona amb algun corredor, ara que crida, ara que plorem una mica, ara plora el corredor... Molt divertida la cursa, si senyor.
Ada  -Ja arribem, no?
Mi    -SI!

Els baixadors tipics de cada any, el Santi i el Dani cridant i fent fotos, jo que casi faig un Superman i ja creuem la meta. Repte superat!
La meva cara de satisfacció ho deixa prou clar, estic content, ho em aconseguit! Clar que per la cara que fa ella, tampoc deu ser per tant...
Ella ha guanyat i s'emportara a casa un pernil. Jo m'agafo un Donut de consolació.

Aquí tot el bestiar. Jo, que vaig tardar 8 minuts menys que l'ultim any que la vaig fer sencera, el Santi que ha baixat mitja hora el seu ultim temps i m'ha tret el que no esta escrit. El Dani que no nomes ens ha futut un bon pal a nosaltres, si no que a mes ha guanyat la cursa i l'Ada que tb ha guanyat. Quina colla eh!
En fi, que tot i que la cursa aquesta te tot el que se'm dona malament, m'encanta i de ben segur que hi tornaré! I mes si m'acompanyen tots aquests!

Un cop les panxes plenes, les copes i els pernils en mans dels seus nous propietaris, ens toca la classe de Mac Gyver.  Uns draps, brides, 4 cops de cap i la Petitona que arranca. Cap a casa a descansar i a preparant-se per la propera. Ja sabeu, amb ells sigui on sigui, menys a la Titan, clar! :P

Aquí us deixo la crònica del Santi.


I les dades del Garmin.


Pd: Per a la cursa, els amics de Nutrixxion em varen passar uns gels que em varen agradar molt i que suposu que alguna cosa devien fer.