dijous, 14 de juliol de 2011

Era una vegada...

 Fa molts i molts anys...
 Apa que no em fet km i tonteries els 4 junts.

Quant ens varem conèixer no crec que cap de nosaltres penses que tants anys desprès auriem fet tantes coses junts. Mica en mica varem començar a compartir sortides i mes sortides en bici. Molts diumenges sortíem abans que el sol i tornàvem a casa rebentats, quant el sol ja feia hores que descansava. I no nomes quant feia sol, que tb tenim mils de histories de dies en que nomes els mes malalts sortirien de casa i nosaltres no nomes sortíem de casa, si no que a mes ho fèiem amb les bicis, les nostres inesperables companyes d'aventures. :)

Junts varem crear RIP. El club que tenia de substituir el que fins a les hores era el nostre club el Vici-bici. Varem seguir organitzant una de les primeres curses de 24h en MTB que es feien en tot el mon. I tot i que tots teníem temporades que desapareixíem per una cosa o altre, sempre em estat junts.

Podríem parlar de la Greco Iberica, una ruta de cap de setmana que varem fer amb l'Heri i que segurament es la ruta on mes aigua i fang he vist.  O les primeres Guilleries amb el Ru i el Bici cims... aquí el Ru i jo ens varem començar a aficionar a les curses de llarga distancia. I ja veieu que el Ru i jo som nois de costums :) 
Em compartit mils de vegades la Vic-Aiguafreda. Una ruta que varem fer per primer cop amb el Ru i que després em repetit tantes vegades i amb tanta gent com em pogut. Pujades a Nuria, Tagamanent, Turo de l'home i tantes rutes mes.

Després de molt de temps de donar-li voltes al tema, per fi tenim la roba del club.


I si ens ho mirem be, apart de que em evolucionat una mica (ara ja ens fem les fotos drets) tampoc em canviat tant, oi?

2 comentaris:

Ada ha dit...

jajaja, vosaltres sí que evolucioneu, no com d'altres! Per molts anys nois!!

MacBike ha dit...

Uff, son molts kilometres els que en fet junts, alguns mes que d'altres. Encara que ara jo ja no faig tantes sortides com m'agradaria, i que hi ha que tenen un nivell molt alt (be, deixe'm-ho en mitja), i clar no hi ha manera de poguer-los seguir. Això si, hi ha sortides que ens han quedat a la memoria, com la perduda que van fer pels voltans de Moià, inolvidable.