pero jo no en se 
Han sigut unes vacances mogudetes,he fet moltes coses.Aviam:
Menjar.He menjat mooolt i molt be.
Jugar.Wii,billar,dards,volos…
“Treballar”.Ninyera,mudances,noi de companyia…
Mala vida.Cerveces,cubates,chupitos…
Descansar.Llit,sofa,sofa llit 
I si,tambe he entrenat molt .
Dilluns vaig carregar la motxila,vaig posar una mica mes de presio a les rodes de la CaXitos i vem anar cap a Besalu.
Van ser uns 150km,gaire be tots per carretera,pero un bon tram va ser per pista.El tram de pista poder va ser on ho vaig pasar pitjor,ja que ja duia una bona estona em bici,lesquena es queixava força i no hi habia descans posible.
Dimarts descans i dimecres pluja.Aixi que res de bici.Pero dijous em vaig posar les piles i vaig fer una ruta prou maca i de prop 130km.Divendres ja de tornada a casa em 120km mes i disabte un merescut descans per intentar arribar be a la cursa de diumenge.
La Guilleries extrem!
Diumenge era un dia fred,molt fred.A les 7 em van vindre a buscar lAda,el Santi i el Ruben per anar cap a St.Hilari.
Al poc de fer les inscripcions i mentre escalfavem,vem veure com sortien els valents corredors.I es que aquesta cursa es pot fer tan el “bici” com en bambes.
Al cap de mitja hora sortiem nosaltres.Jo vaig decidir sortir tranquilet i veure com responien les cames despres de totes les hores acomolades al llarg de la setmana de vacances.
La veritat es que em vaig sentir prou be,una mica “glovo” pero poder es normal.Aquesta cursa mai sem ha donat massa be (es massa tecnica per mi),pero magrada 
Despres de molt de caminar,de fer algun tros en bici,de cansarme molt,animarme a algun punt,tindre algun “amago” de rampa,adelantar a uns,veure com tadalanten daltres i moltes coses que poden pasar en 5h 35 minuts,vaig arribar a meta i prou content.
El Santi em va fotre un bon pal,pero ja li tornarem 
Despres toca esperar a lAda i al Ruben,de mentres parlavem em els coneguts que anaven arriban.Dinar una mica,aplaudir cuan arriven els coneguts o no cuneguts,pero valents participants duna cursa tan i tan dura com aquesta.
Un cop canviats i dinats,cuan ens disposavem a marchar del poble,va comensar la segona aventura del dia.La petitona no volia anarsen de St.Hilari i despres dempenyer,trucar al RACC i pasar molt i molt fred,la vem deixar alla em les bicis i un taxi ens va portar tot fent una ruta turistica cap a casa.
Avui em fa mal tot,pero la setmana pasada va ser genial !
3 comentaris:
Quina enveja de quilòmetres...
Que dur això de St. Hilari, Jo encara tinc les cames com a pals!!
a veure si recuperem la petitona i les bicis ja!
Espera't unes setmanes a tornar-me el pal, que amb el mal de cames que arrosego et seria massa fàcil!!! Per cert, ja tenim les bicis!!!
Tu mateix,daqui unes setmanes encara estare mes fort :P
Ja he cadat em el Ru ;)
Publica un comentari a l'entrada