dijous, 15 de març de 2012

Amunt, amunt i fora!

Com em deixo enredar! L'Ada em va dir que dissabte els Maratonians fan una ruta llarga.
Com que ningú mes del grup proposava res mes, ja veieu la Jet9 a les 6:30 del mati, equipada amb les llums i el burru que escriu tot aixo, direcció Sabadell. Alla ens trobem amb ella, agafem el tren cap a Montcada i ens dirigim sota el pont on ens trobaríem amb els organitzadors de la sortida.

La ruta es dura, anem direcció St. Celoni, i tenim de creuar diferents muntanyes, amb les seves pujades. No es un recorregut trencacames, totes les pujades son tirant a llargues i per pista, igual que les baixades, també pràcticament totes per pista bona, encara que acabem fent algun corriol prou macu.


Quan ja portàvem una bona tirada, i aprofitant una parada miru el mòbil, que fa estona m'ha semblat que pitava i no li havia fet massa cas. Era el Ru, que ens espera una mica mes endavant. Ui, de que ens el passem de llarg!  Ara ja hi som tots!
Com que de quilometres ens en varem fer un fart, ens varen passar prou coses. Punxades, pajaras,cocacoles... el mes curios, sens dubte va ser el grup de nanos que pujaven a acampar a prop del Corredor. Algun va pujar un tram amb taxi!

Seguim amb la ruta i mica en mica ens anem acostant a St. Celoni i al nostre objectiu:
El Turó de l'home!
Agafem una mica de forces a una terrassa on s'estava prou millor que no pas pujant en bici, i seguim amb la ruta. Colla d'animalons...
Mireu la cara d'ella!  No em digueu que no fa por!
En aquest tram, de St. Celoni al Turó, es on tenim mes problemes. Moltes punxades, estones de cames fluixes, falta d'aigua...  Jo vaig molt just, ja m'he fotut tot el que tenia per menjar i l'Ada que em deu veure amb molt mala cara, em dona 2 trossos de les barretes que li queden.




Peró hi arribem, clar...


Amb prou feines, aixo si, però hi arribem tots.

La baixada es fa llarga, fa fred, tinc gana, estic realment cansat. El Ru i jo anàvem primers i no ens adonem quant l'Ada punxa. Estem una estona esperant, truquem i quedem a l'estació de tren. Aixi podem omplir els dipòsits. Be, sembla que nomes em fa falta a mi, tots prenem alguna cosa, però el noi del bar crec que recordara uns dies el meu menu.  :)

Ja a casa em faig un plat de pasta i com no em sembla prou, me'n faig un altre de pasta, disfressada de sopa. Quina gana!



 M'ho vaig passar molt be, em va agradar molt la ruta i varem fer una colla molt maca. Però... el turó tardara en tornar-me a veure eh! Que dur se'm va fer!


-Diumenge tinc feina a aixecar-me, però per sort ja havia sigut previsor, i no havia quedat gaire d'hora, ni per fer massa cosa.
Una volta tranquil·lament per estirar les cames i a agafar gana (que poder no em feia falta) per menjar la paella que ens varen preparar.


Una bona manera de recuperar forces per a poder anar a treballar normalment dilluns :)

1 comentari:

Ada ha dit...

si és que et deixes enredar per qualsevol! passa'm les fotos please!!