dijous, 6 d’octubre del 2011

Campionat del mon de roadbook al Penedès.

Aquest finde passat varem tornar a les curses. Tot i els dies que fa que no tenim una rutina d'entrenament massa completa, varem decidir anar a una cursa i no una cursa qualsevol eh!

Als Metalbikers (club organitzador) els conec de fa anys, son dels que van a les curses que a mi fa tants anys que m'agraden, i es nota que han apres d'aquestes. La volta a la Cerdanya, la volta a Osona...  comparteixen format amb la seva cursa, la volta al Penedès.

Son curses de 2 dies, seguin un roadbokk i amb parelles. Aixo dels Roadbooks enganxa i tot i que hi ha gent que creu que aixo dels roadbooks son un atras i que amb GPS seria millor, la veritat es que aixi es mes distret i te mes gracia que seguir un aparell electrònic.

Divendres
Me'n vaig de la feina a les 17h, agafo tots els trastos i la Niner i anem plegats cap a Granollers. la bici de la Nuri (la meva parella per aquesta cursa) necessita unes atencions mecàniques. A la meva li fa falta un contakm, que em deixa el Francesc, pero decideixo muntar-lo un cop a la casa de colonies on ens estarem el finde.
Al vespre hi ha un pròleg que servira per decidir l'ordre de sortida, però al final arribem mes tard del que creiem i decidim deixar-ho corre. Sortirem dels primers, però tampoc passa res.

Nomes arribar comencem a veure amics, tots amb les llums apunt per el pròleg, però no ens animem. Anem a buscar les lliteres,agafem els dorçals, la bossa amb els obsequis de la organitzacio i anem a muntar els porta-roadbook. El meu l'ha fet la Nuri i per sorpresa meva te prou bona planta. No entenc molt be el conta que m'han deixat i decideixo esperar a després de sopar per mirar-me entretinguda-ment les instruccions. Mira que n'he tingut de Sigma d'aquest, però es que fot tan de temps que no faig servir un contakm!

El sopar esta genial, molta gent al menjador i recorda'n els últims cops a la volta a la Cerdanya, no m'esperava res de bo. Peró que cullons, em van sorprendre. Després el "brifing" i cap a dormir.

Dissabte
La resta ja...
No vaig agafar l'iman del conta,com que la Nu ja en porta un, passo de posar-lo.
Son, molta son. Ens llevem, es veu que alguns no han dormit massa (eh Dani), esmorzem, agafem les bicis i sortim.
Ens deu anar prou be, pq per sorpresa nostre fem setens de la general.
Ens ajuntem tots els compis, ens seperem per anar a les dutxes, ens tornem a trobar. Tot aixo sense deixar de menjar. Passem la tarda entre batalletes i riures, fins que es hora de sopar.
Si el dia anterior em van sorprendre, el sopar de dissabte em va deixar... ple, molt ple. Espectacular!  Feia molt que no menjava tant i aixi em va anar diumenge...

Diumenge
Ens llevem, un altre cop a menjar i ens preparem per la sortida. Aquest cop sortim mes enrrera i encara sort, pq si no, encara sortia amb els "tenis". Pf... comencem be, ja deia jo que els peus estaven molt contents... Al final,un cop amb les Northwave als peus,varem sortir. Ens perdem, ens tornem a perdre... anem últims, al primer avituallament de que ja ni el trobem. I aixi ens anem perdent fins que de cop el contakm de la Nu, deixa de contar. Si ja estàvem perduts abans... ens anem ajuntant amb gent, els deixem fins que no sabem on tenim d'anar, ens enganxen,els tornem a deixar... i aixi fins a meta. Quin desastre!

A meta ens esperen tots, be, tots no, que hi ha altres parelles que encara es perden mes que nosaltres!

Mentre arriba tothom, ens dutxem i ens anem preparant per el dinar. Em prometo que no menjaré tant com el dia abans i després de contar segons ens seiem a taula. Dinar,entrega de trofeus ben ajustada i rifa de material.










Uf, ja tornem cap a casa, mes carregats del que vam marxar i amb la panxa ben contenta. Com m'agraden aquests findes!

Quant veieu alguna pedalada que organitzin aquesta colla, no dubteu a anar-hi! ;)




2 comentaris:

Clara ha dit...

Mira que has trigat per fer la crònica eh, que passa que estàs tant enamorat de les teves niner que ja no tens temps per actualitzar al blog...
Bona cursa i divertida si a mes a mes us perdeu, ja ja i tot així als primers uauauau..Clar si jo estigues tant prim com tu tampoc deixaria de menjar

Unknown ha dit...

Prim? Tu fa molt que no em veus!