Res, per mes que ho provo...

Aixo no s'actualitza sol ni a la de mil. Aixi que escriure jo alguna cosa, que ja fa 600km que no actualitzem!

Ara que ja es fa fosc prou tard i a mes estic plegant a les 18h. estic aprofitant per anar reconeixent el terreny que m'envolta. Gracies a Wikiloc i al Garmin, aquesta feina es mes fàcil i estic aconseguint una serie de circuits per entrenar entre setmana prou distrets i algun força dur. El que no hi ha manera de fer, es trobar un circuit pla per estirar les cames.
A mes de tots aquests entrenaments en solitari, també hi ha algun entrenament amb bona companyia i alguna cursa sense companys, però acompanyat.

-Dissabte 14

Com que l'Ada treballa i fins al mig dia no pot sortir, quedem amb el Santi per anar a escalfar les cames.


Un cop ben escalfats anem a buscar a la ciclista treballadora i anem a fer una volta prou distreta.

I un cop nets i polits, dinats i no del tot recuperats, anem a fer una visita a l'Escapa. Encara no havia vist la nova botiga i ja en tenia ganes. A mes la Clara i el Carlos també han vingut a veure-la i aixi quan la tenim vista aprofitem per anar al bar de la botiga a fer unes birres i fer-la petar una estona.
M'encanta la idea aquesta de botiga. Pots deixar la bici a la botiga, anar a treballar, sortir al mig dia amb la bici, tornes a deixar la bici a la botiga, et dutxes,menges i tornes a la feina. El divendres quedes amb els amics a la botiga, et compres una o dos Niners, vas al bar i us preneu unes birres mentre prepareu les rutes del cap de setmana. Dissabte quan acaba la ruta, es va a la botiga, dutxa, rentar i engressar la bici, un tiberi acompanyat de les anècdotes del dia i acabar de perfilar la següent ruta i cap a casa tot net i preparat per la propera sortida.  He que sona be? La única pega que li veig es que no es aquí Sant Feliu.

Seguim. -Diumenge 15.
Com dissabte ja va estar prou be, diumenge toca estirar les cames amb el Bestiar de Sabadell. Aquesta es la ruta:

Jo els intento putejar...

però cada cop es mes complicat. S'ho passen be!

La idea original encara era pitjor, però ara que estan de moda les retallades...  aixo si, ja que retallem, ho fem una mica mes dur!
Tornant cap a Sant Miquel ens cauen algunes gotes i fins hi tot ens cau una mica de pedra. Per sort ens em salvat del pitjor, ja que la baixada era tot enfangada i els laterals del camí estan tot blancs, sembla que una estona abans de que hi passem nosaltres hi havia caigut una bona. Em quedo amb les ganes de portar a la parella al meu ultim descobriment, però un altre dia serà.
Ja esta, aixo es tot i la propera vegada que ens veiem serà a les 12 hores de Trek.  Segur que hi anem ben preparats!

-Dissabte 21.

TREK12 WILD WOLF SERIES CORRO D'AMUNT 2012 "1º Open Nacional de Resistencia en BTT"

Aquesta era una cursa que em va fer prou gracia des que la vaig veure anunciada. Ja fa molts anys de quan corria curses de 24hores i 12hores podien ser un bon entrenament i a l'hora una bona manera de recordar aquelles curses epiques amb el Jaume.
Un bon dia li vaig comentar a l'Ada, que curiosament també havia pensat en anar-hi, i sense saber com, el Santi també hi va acaba apuntat. Aixi que aquí ens teniu:



I aquí el meu resum del dia.
Una volta, un altre, un altre... fins la sisena volta no vaig ser capàs de veure per on cullons es tenia de sortir del circuit per anar a agafar aigua, menjar o reparar la bici.
Encara sort que al final amb el Santi ho varem descobrir. Les primeres 8 hores vaig anar prou be, però les ultimes 3-4 hores se'm varen fer eternes i vaig anar queien a la classificació. De totes maneres la idea no era competir i fer-ho be, si no que era acumular hores d'entrenament i km, i aixo si que ho vaig fer be. De 11h 30 que vaig estar en cursa, em surten 11hores 5 minuts amb la bici en moviment. Genial!
El circuit tenia 3 pujades. Una llarga per pista, un altre per un tram mes boscos, estret i humit amb una ultima curva on s'obria de nou la pista i el final de festa de la pujada amb una rampa d'allò mes dreta i per sort curta. La tercera pujada es dividia en tres rampes molt dures i a mida que anaven passant les hores, cada vegada mes difícils. A les primeres voltes veia clar que al menys 2 de les rampes del circuit les acabaria fent a peu, però sorprenentment no vaig arribar a anar tan malament de forces.
A les set de la tarda era obligatori portar les llums, i aquí va ser on vaig fer la parada mes llarga. Vaig anar a la carpa del equip Polar format per corredors del Ravet i de Bicisprint i on uns quants corredors individuals (Ada, Santi, Charlie i Vicenç i jo )havíem deixat les nostres coses. Alla hi havien els corredors que no estaven fent la volta en aquell moment i la Miriam (la manager del equip) Em deien coses, però jo prou feina en posar les llums a la bici, carregar el mallot amb 4 barretes mes i tornar a sortir. Mireu com estava, que no donava ni per enganxar els velcros de la bateria! Un cop tot aixo fet seguim amb la cursa.
I ara falta la part mes epica de la cursa, per que... que es d'una cursa de resistència si no plou? Aixi que les ultimes hores de cursa, van ser en moll. Al principi nomes plovia en alguns trams del circuit i amb prou feines es notava, al final s'hi va posar mes de valent i el circuit es va complicar mes tan en algunes pujades, com en algun tram de baixada que es feia mes perillós.
Encara sort que encara que en algun moment sembles que no, al final les 12 hores varen passar i varem acabar la cursa.

En totes les categories varem tenir amics al podi i aixo es senyal del nivellasso que gastem!

No se si tots els que em vareu animar en algun moment llegiu aixo, però m'agradaria donar les gracies ara que puc. A la cursa alguns de vosaltres em parlava i vaig passar de tots, però es que si em parava a parlar no em sortien els números!