Després d'unes setmanes entrenant prou be, aquesta setmana passada volia fer algun entrenament suau els primers dies i cap a finals de setmana descansar les cames per estar el mes relaxat possible per la cursa.
Com sabeu, les coses no son sempre com un vol, aixi que sobre la marxa tot va canviant i es te de modificar el planing. Dilluns vaig anar a corre, i vaig fer un mini circuit de força en un descampat. Dimarts tenia la cama dreta tot inflada i amb dos ferides que no paraven de supurar un liquid tot marranu. No se que es, però ja fa uns anys que em passa. Els primers dies de bon temps, es com si alguna cosa em piques i em fa una reacció alergica que m'infla la cama, la ma o on sigui que em pilli. Es prou incomode i també fot prou mal. Aixi que els dies que volia sortir en bici, nomes vaig rodar amb el Bkool i els dies que volia descansar, com ja no em feia tan mal, dons vaig sortir a corre i em vaig fotre alguna bona pallissa amb les "amigues" d'aquesta pagina.
Total, que divendres encara tenia la cama inflada, i a mes tenia tot el cos cansat, aixi que avorto la idea de fer sortida llarga dissabte, i quedo amb una amiga per anar a estirar les cames i menjar alguna cosa a Cànoves.
 | ||
| Al final, la tornada va tenir de ser una mica rapida, pq se'ns va posar a ploure i l'aigua despentina! XD |
4-2-2012
Ens trobem els valents del Bestiar que anem a corre a les animalades aquestes que fan a St. hilari i anem cap allà. A nosaltres ens agrada molt anar-hi, però a la petitona (la furgo oficial del Bestiar lliure team) sembla que no massa.
L'ultim any que hi varem anar no ens va voler tornar a casa, i aquest cop se li va donar per deixar les bicis del Dani i la meva plenes d'oli.
Decidim deixar el tema Petitona per després de la cursa, i ens preparem per corre. El Dani i jo feina tenim en netejar les bicis pq frenin una mica, però no ens estem de gastar-li una mala broma al Santi, si es que un altre cosa no, però cabrons una bona estona :)
Total, que entre una cosa i l'altre es l'hora de la sortida i ja estem fen els primers metres.
L'ultim any que hi vaig anar, vaig fer unes tombarelles abans d'arribar al desvio de la curta, aixi que fa prou temps que no faig la volta llarga, prefereixo no arriscar molt i anar veien passar els quilometres sense pressió. Creia que podria anar amb el Santi, com a l'ultima cursa, però aquest cop sembla mes motivat i jo no veig clar anar al seu ritme, aixi que em quedo amb l'Ada.
Ella insisteix en que no l'esperi, però la veritat es que feina tinc de seguir-la en alguns trams. I mes quan la Gemma ens passa, que de cop hi volta l'Ada es va transformar i no hi havia manera humana de seguir-la a les baixades. Quins pals!
En 5hores i mitja, tenim temps de moltes coses. Que si ara riem, que si plorem, que com pot ser que m'agradi anar a un lloc aixi... els corredors de la cursa a peu que fan el mateix recorregut que nosaltres, al·lucinen al veure passar les bicicletes per aquells caminots.
L'Ada que es mareja, jo que començo amb les rampes, a la estona sembla que em recupero, tinc bones sensacions i m'escapo una mica, penso que poder agafo a algú que vagi davant meu, però resulta que m'atrapa l'Ada. ( -jo em par-ho! diu. -Peró no erets a anys llum darrera meu?! )
Total, que seguim junts. Ara puja, ara baixa, ara anem una estona amb algun corredor, ara que crida, ara que plorem una mica, ara plora el corredor... Molt divertida la cursa, si senyor.
Ada -Ja arribem, no?
Mi -SI!
Els baixadors tipics de cada any, el Santi i el Dani cridant i fent fotos, jo que casi faig un Superman i ja creuem la meta. Repte superat!
 | |
| La meva cara de satisfacció ho deixa prou clar, estic content, ho em aconseguit! Clar que per la cara que fa ella, tampoc deu ser per tant... |
 | ||
| Ella ha guanyat i s'emportara a casa un pernil. Jo m'agafo un Donut de consolació. |
 | |
| Aquí tot el bestiar. Jo, que vaig tardar 8 minuts menys que l'ultim any que la vaig fer sencera, el Santi que ha baixat mitja hora el seu ultim temps i m'ha tret el que no esta escrit. El Dani que no nomes ens ha futut un bon pal a nosaltres, si no que a mes ha guanyat la cursa i l'Ada que tb ha guanyat. Quina colla eh! |
Un cop les panxes plenes, les copes i els pernils en mans dels seus nous propietaris, ens toca la classe de Mac Gyver. Uns draps, brides, 4 cops de cap i la Petitona que arranca. Cap a casa a descansar i a preparant-se per la propera. Ja sabeu, amb ells sigui on sigui, menys a la Titan, clar! :P
Aquí us deixo la crònica del Santi.
I les dades del Garmin.
Pd: Per a la cursa, els amics de Nutrixxion em varen passar uns gels que em varen agradar molt i que suposu que alguna cosa devien fer.
3 comentaris:
dunidó amb l'amiga... ets un puta tiu, sempre estás ben rodejat eh!
Mare meva quina colla de tarats que ens hem ajuntat, amb aquest entusiasme la farem ben grossa aquest any, segur!!! La Petitona la tinc al metge, a vore que diu...
Bestiar!!!!!!!!!
Estar clar, al Bestiar te que patir si no ja no seria el bestiar, però ja veig que tu al final vas a las curses per poder menjar…Sou uns cracks
Publica un comentari a l'entrada