Tot una alegria, després d'uns últims anys on la FCC es va carregar el que per molt de nosaltres era el millor campionat que es feia de MTB al nostre país, els organitzadors s'han divorciat de la federació i han tornat amb mes força que mai. Peró primer us faig 4 cèntims del meu dissabte.
Duran la setmana se'm va passar per el cap que em feia gracia pujar al Sui. Fa molt temps que no hi anem i es macu, macu. A mes, la Niner encara no hi ha anat, i segur que li fa gracia. No com als demés companys, ja que al final nomes aconsegueixo enganyar al Ru.
Quedem a Granollers per anar tirant cap a Cànoves. Aixi que ja em toca fer els primers quilometres d'enllaç. Per no fer la ruta de sempre, varem buscar una ruta al Wiki i la opció escollida va ser una ruta del nostre amic Pere. http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1323545
La ruta comença pujant de manera força directe i dura cap a Rocacentella. De seguit anem a buscar la pista que creua el Pla de la calma i trenca cap al Sui, on comença la baixada fins al bar, i pràcticament tot per trialeres. Teníem pensat deixar el track per fer uns altres corriols, però per no allargar molt la ruta varem decidir seguir el recorregut inicial, i menys mal, pq la baixada era per un corriol molt guapo que ja havia fet amb el Pere fa una bona colla d'anys.
 |
| Per arribar al Sui provem 2 "traçades" diferents, i la meva es la bona :P |
 |
| Apa, ja hi ha pujat! El seu primer cim. |
 |
| I comença la baixada. |
Després de la espectacular baixada, anem corren com porquets cap al bar.
I un cop la panxa plena, toca tornar a casa.
Total:
5h30 amb uns 82km i encara em queda el segon entrenament del dia!
Un cop la compra feta, carrego la motxillota i cap a Sabadell.
23km en 1h 10. Encara sort que els amfitrions em porten a omplir el diposit, pq vaig arribar prou tocat.
I ara si, 1ª prova del Campionat de La Selva de 2012.
Segurament les ultimes edicions, on la FCC va destruir el campionat, han fet molt mal, aixi que costara que el campionat torni a tenir l'exit d'assistència dels primers anys de la Donuts extrem, però les coses com siguin, l'organització i el recorregut han estat perfectes, com aquells anys on com tans altres bikers em vaig enganxar al campionat.
 |
| El seu primer dorsal! |
La cursa en si, dons molt be.
Ja tenia clar que no volia fer tota la prova a ritme cursa, aixi que els primers quilometres els faria acompanyant a l'Ada. Creia que aniria una mica mes sobrat, però el ritme que ha posat m'ha anat molt be i nomes al tram de pujada mes llarg i dur he preferit anar a un ritme una mica mes alt. Un cop al avituallament, m'he pres un got d'isotonic i a mitja queixalada de Donut ha aparegut l'Ada. Aixi que em seguit junts. Total, com no hi havien gaires corredors, segurament no trobaria a ningú mes en tot el que quedava de cursa, i aixi anava mes distret. Ja tindrem temps de patir en altres curses.
Quedaven tot de corriols, a quin mes divertit, i uns trams trencacames, amb pujadots curts però intensos, on les cames que encara no estan acostumades a les curses han trobat a faltar una mica mes d'entrenament.
 |
| L'Ada s'aparta per deixar que m'estampi al arbre que m'espera abaix. |
 |
| El cap de setmana no se li ha posat molt be, però el tiu cabezon va fer la cursa sencera, i no li varem treure pas gaire! |
 |
| Amb el menjar no s'hi juga! |
El Garmin ha acabat amb 2h06 i 28km. Ens ho em passat molt be i ha sigut la millor manera de començar les curses aquest any.
A veure si altres clubs segueixen l'exemple d'aquest campionat !
Aquí una crònica de l'organització, junt amb les fotos i classificacions: REM
1 comentari:
Jejeje, gràcies per fer-me companyia el diumenge! la veritat és que el recorregut va estar molt bé i la llonganissa i el pa de pagès estaven molt bons, eh!
Publica un comentari a l'entrada