Evolucionem?

Segurament pensareu que després d'una setmana tonta i de tans dies sense actualitzar, estic passant per una època de poca activitat. I si, però no. :)
Segueixo sense sortir, ni fer masses coses entre setmana, però els findes d'aquest ultim mes, han estat d'allò mes moguts.

Des de l'ultima actualització nomes he fet que burrades. Us les deixo per ordre.

-Terra de maquis. Em l'Ada, el Santi, Ramon, Ru, Jordi i el Dani. El madre mia nan@team.
Va ser un finde genial, un recorregut xulisim.Dur,tècnic,distret,maco i una organització espectacular. M'atreveixo a dir que la millor que recordo dins el nostre país.
Dissabte no vaig tindre el meu millor dia, però igualment m'ho vaig passar estupendament (sobretot després de baixar de la bici) i diumenge, tot i començar igual o pitjor, vaig reviure. Menys mal, pq poder encara hi seria si no.
Varem tornar a casa amb uns quants quilos de mes i aixo després de fer 230km no es fàcil eh!

- Pedals de foc. (En 2 dies) i amb la Nu.
Un altre finde genial, em una gran quilometrada, grans vistes i algun tram molt i molt maco que no m'esperava.
Aqui vaig notar un gran canvi de forma comparat em la setmana anterior a Terra de maquis. Peró clar, es que ara soc maqui!
Dissabte tampoc es que comences massa be. A mig camí per el túnel de Vielha, es van apagar les llums i sort del frontal salvavides, pq acabar de passar tot el túnel a les fosques, no se pas com ho auriem fet. Després, al primer tram em pedres, la Nu va fer un forat al neumatic. La camara que duia estava punxada i la meva de 29 no hi quedava massa be. Varem pensar en plegar, però la idea de  fer el túnel a les fosques i de baixada no ens feia molta gracia. Anar fins al següent poble, buscar cameres i després intentar arribar a Espot, ens va semblar una bona idea.

Vam aprofitar la parada per menjar una mica i despres varem seguir per una carretera, on ens varen dir que empalmariem em el track de la pedals. Total, ens creiem que ens estalviariem la tira de quilometres i al final si ens descuidem en fem mes i tot. :)
A la pensió Palmira ens varen donar de sopar, de veritat que el nom de la pensió no em feia ser molt optimista, però el sopar va estar molt i molt be.
Diumenge millor, varem sortir una mica mes tard del que volíem, pq no ens varem acabar d'entendre be el dia anterior em els de la pensió. Tot hi aixi, el que em creia que se'm faria interminable, ho varem fer en un tres i no res. Tot i sortir tard, ens varem plantar a Vielha a l'hora de dinar. Genial!

-Finde de Sant Joan. Una revetlla, dos rutes... un finde d'aquests que no oblidarem fàcilment.

Divendres, després de la revetlla ens varem pujar a les bicis per fer la típica pujada al Puigmal. Una pujada em un desnivell mes que considerable en molt pocs quilometres i un tram final poc ciclable. De veritat que no recordo haver pujat tan fàcilment mai. Arribàvem als punts de referencia em molta facilitat, on altres anys ja no podia mes i desitjava baixar-me de la bici, aquest any em donaven ganes de seguir i apretar mes. Al arribar al tram menys ciclable, em vaig canviar les botes de bici, per unes Adidas que tinc per "corre". Ja feia anys que creia que podia ser una bona opció per els dies que toca caminar mes, però encara no ho havia provat mai. El resultat va ser espectacular i vaig fer el tram que els últims anys se'm feia interminable, en un moment. Quines sensacions mes bones! ( fins hi tot se'm passa per el cap tornar al Iron! )
Aixo si, després baixant ja es un altre cosa. Port-ho una temporada que no em centro baixant i em baixo per qualsevol cosa.  Ja vindran temps millors :)

Un cop acabada la ruta, toca preparar la de dissabte. Dutxa, dinar espectacular, visita a un hospital per que ens reparin la nena i cap al següent camping.

Dissabte ve la resta de l'equip. Ara ja hi som tots. Ada, Santi, Ru (que repetim) i els dos Jordis junt em el Dani que no es volen perdre la ruta que ens han  preparat els flacos.
Un cop tots apunt comencem a  pedalar per una pista prou suau i que ens deixa escalfa tranquil·lament. Al principi les cames no fan massa cas, però mica en mica van obeint. I encara sort, pq la pista plana passa a fer pujada,cada cop mes trencada,dreta,estreta... Total, una pujada espectacular com poques, en un entorn flipant i dura. Algun tram el fem a peu i quant fem el cim ens trobem uns excursionistes que arribaven a peu per el tram on nosaltres baixarem. Ens fem bons amics i seguim em la ruta. Ara toca baixa, pq poc mes amunt podríem anar... una baixada plena de pedra, trams drets, corbes tancades, trams on millor anar a peu (fins hi tot el Dani!) Em recorda una etapa del Iron i torno a pensar en tornar.hi. (Si, es que em fan molta enveja tots aquests que hi tornen!)
Arribem al dinar, ens hi posem còmodes i ens fotem uns entrepans i molt liquid per recuperar part del que em perdut fins aquí. Ara la ruta segueix siguen molt guapa, però toquen unes pujades per pista que es fan molt dures i mes encara em la calor que ens va fer. No li digueu a ningú, però a l'ultima pujada anava ben pajaro! Sort que arribem al punt de sortida, ens despedim ràpidament i anem a atracar la Repsol. M'ho fotria tot!

Diumenge no em podia moure,però tocava anar a preparar 4 temes de feina i em vaig fer uns quilometrillos per estirar les cames i acabar de maxacar el meu sofert cul :(

I aquest finde la Nu m'obliga a anar cap a la Vip extrem. Aquest cop ens acompanya en Daviz, un noi gallec prou macu que es va fer amic de la Nu a la Titan.
Divendres quan plegu me'n vaig a buscar a la Nu i ens anem cap al apartament que em llogat per no tindre de matinar tant dissabte. Conec al Daviz i pujem a deixar les coses al apartament. Cullons, quin apartament! Quatre habitacions dobles, i nomes en som 3!
Anem cap el sopar, que ja m'han dit que es el millor del finde :)  Aixo si, abans d'anar al sopar, ens passem per un Dia a comprar 4 coses per esmorzar i de que el buidem. Be,les truites se les va endur totes una noia que se'ns va avançar. Ja al sopar ens trobem a part dels coneguts que farem la cursa, sopem i fem uns riures. Tot i que no serà per el "comic" que va intentar amenitzar els postres. Va, l'ultim acudit no va estar malament...
Tot seguit anem cap al apartament de luxe i tal com m'estiro al llit, em quedo grogui.
Dissabte toca aixecar-se a hores d'aquestes que odio, però no hi ha mes remei. Després d'omplir dipòsits i preparar el material anem a carregar les bicis a la furgo, per anar fins la sortida. El problema es que el "senyor apartaments" no entén que si una cursa comença a les 7h, començar a carregar les bicis a les 6:30, es just, molt just!
Arribem a lloc,muntem les bicis i el Jordi em dona la roba que estrenaré per aquesta cursa. Si, ja tenim les equipacions de l'equip! Ara si que som un equip!  XD
Ja preparat per a l'estrena, anem cap a la sortida. No em dona temps a saludar a massa gent, però som una bona colla de coneguts en aquesta cursa!
La sortida, primera pista plena de pols,primera pujada em mal de panxa,mal de cames... uf, que patirem! Peró després de la primera baixada (una de les mes pestoses que ara mateix puc recordar) em recuper-ho i em vaig sentint força millor. Van passant els quilometres i comencem a contar avituallaments i fotògrafes.

Una Ada, dos A... no se quants cops la vaig veure, però si que recordo que acabant la pujada abans de trobar el dinar, auria donat qualsevol cosa (la Niner no eh!) per sentir els seus ànims. Que malament vaig pujar! Creia que em recuperaria al dina, però no va ser el cas i l'ultima pujada tb va ser agònica. Va, poder l'ultim quilometre ja el vaig fer millor i mes animat,encara que quant varem començar a fer un altre cop la primera baixada... i quant sembla que arribem al arc de meta i resulta que no hi es... i quant sembla que es torna per la carretera i de cop ens foten per el jardí d'una casa... No se'm va fer especialment llarg el recorregut (per tindre 130km i ser mes aviat lleg), però els últims quilometres no passaven mai.
Peró be, molt content per el resultat i sobre tot,per les sensacions. No crec que ho fes pas massa malament si tornes al Iron eh... :)
Un cop al poliesportiu, toca esperar a la resta de companys. Ens tirem a terra em les coles,les butis i tot bruts esperant i felicitant als que van arribant.

El recorregut agradara mes o menys, la organització la veritat es que molt be. Molts avituallaments i ben sortits de beure,fruita... Aixo si, encara no entenc el pq els nens tenen podi de 3 mes el primer local i les nenes nomes tenen premi a la primera. En fi,no podia ser perfecte!

El Daviz i jo dormim a ca la Nu. La idea era sortir tots plegats diumenge, però el Daviz esta KO i la Nu es queda em ell pq no li buidi el pis :)
Jo quedo em el Ru i anem a esmorzar per estrenar la roba tal i com manen els estaments del club :) Em surten uns 30km, a ell uns quants mes, i quant torno a ca la Nu, m'estan esperant per anar a fer una paella a la platja. Després una mig diada al sofa i cap al "pueblo". Em vinc em les companyies del finde i anem a sopar unes pitzzes.

Be, com deia els últims findes han estat d'allò mes distrets i quilomètrics :) Estem en plena forma!