Be,tampoc explicaré tot el que faig a la feina,però avui ha sigut un dia interessant.
Ara que ho pens-ho poder últimament en tinc molts d'aquests,quina enveja,no? :)
Diumenge vaig matinar de valent per acompanyar a la Nu al aeroport. Tothom cap a la Titan,no se pas que hi han perdut allà,per molt que busquin entre les pedres i la sorra del desert,no hi trobaran pas la pasta que s'hi han deixat :) Pero be,si a ells els hi agrada... No seré jo qui els hi digui que no hi vagin.
Un cop a casa (aixo es desprès d'un bon esmorzar em el Cesar i el Vicenç) vaig quedar em el Ru per anar a fer una volta em les flaques. A mi em varen sortir 60 kilometres i algun tram passat per aigua.
Fot anys que els dilluns sempre descans-ho de bici,però últimament sempre hi ha algun altre dia entre setmana en el que em quedo em les ganes de sortir,aixi que he decidit sortir els dilluns.Aixi,si tinc un o dos dies que no puc sortir,son un o dos dies,no dos o tres. Aixi que dilluns tb vaig agafar la flaca i vaig anar a fer una volta. Fa dies que no faig cap entrenament em intensitat,entre altres coses pq encara no em conec la zona i costa fer entrenaments de qualitat sense saber per on vas. Aixi que aquest dilluns vaig anar a una zona que ja controlo i em vaig fer unes series prou fortes. O aixo em va semblar quant les cames em feien figa a la feina.
Ara fa uns dies que em trobo pitjor de la puta alergia, però ho port-ho molt millor que altres anys.
I be,arribem a la part que don nom al titul del post d'avui. Al mig dia hem sortit em el Ru i les flaques. Uns 40km i una averia mecanica,que per sort no ens ha impedit arribar a lloc. Ru,pegales fuego a las mavic esas ostras!
I cap a ultima hora de la tarda,m'ha arribat la bici que estava esperant tot el dia. Una Air9 carbon que em tinc de mirar. Abans de fer-hi res,es te de provar,aixi que quant he plegat he anat rapid cap a casa i he sortit a fer una volta em la maquina.
Una Air9 carbon tot rígida i singlespeed. Uau! La primera vegada que em pujo a una single i que sigui una full equip aixi! Son un munt de sensacions noves. El primer que he vist,es que no te palanques per pujar o baixar pinyons. Desprès,que per arrencar i anar apoc a poc,va dura. Saltar em ella es el mes fàcil que hagi fet mai. La forquilla va dura...
Un cop en marxa de veritat i anant per feina,la bici es una canya. Accelera que fa por.Va per on tu vols,pujar trialeres,es molt mes fàcil del que pugui semblar al veure una bici tot rígida i sense canvis. baixant tb es comporta super be. Tot i no portar suspensions,es una bici super divertida i estable a la vegada. A la que veus un obstacle on les suspensions anirien de conya,insinues una mica i la bici vola per sobre d'ell. Vaja,que m'ha agradat molt.
Aixo si,aixo de no portar marxes te els seus inconvenients,com no. Si vas sol,el ritme el poses tu i no hi ha problema. En baixada i plans,falta una mica de marxa. En falsos plans igual,en pujades ja mes series,la marxa escollida era molt bona,però a la que venia algun rampot,la bici va dura com una mala cosa. Anant em mes gent,crec que tot aixo encara es nota mes,dons es mes complicat anar al ritme dels demès.
Crec que pot ser una molt bona bici per sortir i descobrir noves sensacions em una MTB. Un nou repte per els que fa tan temps que anem en bici.Es te de buscar una nova tactica per poder passar obstacles que em altres bicis no existeixen i aixo la fa especial i divertida. Una mica com em passa em les CX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada