Aquest cop cap a Mediona.

Despres de descansar tota la setmana (aquest cop he fet bondat i nomes he anat 3 cops al gim i 3 en bici) va arribar el cap de setmana.

Dissabte aprofitant que tenia festa varem sortir a fer una volteta em la mtb.Be,de voltes en varen ser unes quantes,pero pq la guia era inexperta em el GPS i ens varem perdre algun que altre cop...

A la tarda varem anar a fer unes compres,una xocolata calentona i despres em vaig preparar la bici per la cursa del finde.

Els amics de http://www.senglarsbtt.tk/ organitzen la IV gran ruta serres de Mediona. Seran uns 62km i tot fa pensar que plens de fang i pedres molles.Com mola!

Diumenge varem anar a buscar el poble aquest que no sabia ni que existia.No varem ser els unics que ho varem trobar,pero la veritat es que tampoc hi havia pas massa gent.

Saludem als coneguts i vaig a "escalfar" en realitat nomes vaig probar que la bici funciones correctament.

Dissabte vaig quedar em la Fatima que acompanyariem a l'Ada,aixi que tinc pensat fer un parell d'hores fort per fer un bon entrenament i despres acabar la ruta em ella.Aguantare?

Aixi que sortim fort,de fet,tan fort com puc.Aixo si,el Ru i jo sortim de l'ultima fila i fins que no puc agafar un ritme xulu passa una bona estona.

Sortir dels ultims te una avantatge molt important,i es que et passes bona part de la cursa passant ciclistes i aixo anima molt. :)

El terreny esta xulu,algun tram em una mica d'aigua i fanguillo,pero en general prou be.No fa massa fred i tampoc hi ha massa gent,per el que als corriols per on anem no es fan taps.

Al cap d'una estona,en una de les pujades veig l'objectiu,ja tinc a l'Ada! Em vaig quedar una estona darrera pensant que fer i vaig decidir seguir em el pla. Al acostar-me a ella,vaig veure que duia unes herbes que amenaçaven el canvi. En marxa era una mica complicat de treure-li,aixi que vaig fotre un bon pal i em vaig atura a esperar-la per treure-li . No se que devien pensar els companys als que vaig passar pujant quant em van veure parat,pero segur que s'en reien de mi :)

Un cop tretes les males herbes de la bici,seguim em el pla. El plat petit no entra (es el que te fer les coses a ultima hora i no provar-les be) Al principi no em fa res,pero a mida que van passant els km em comença a passar factura i s'em passa pel cap parar a ajustar-ho. Pero be,es un entrenament i cada cop falta menys pq passin les 2 hores.Ja ho ajustarem despres.

Anem fent km,camins i corriols varis. Comparteixo alguns km em amics que em vaig trobant i a algun d'ells em costa prou deixar enrrera,altres ploren una mica (q si no entreno,q si em fa mal aqui... be,ja sabeu de que va aixo ;) )

I de cop veig una pujada em un desnivell que no em ve de gust pujar em el plat mitja.Falten 2 minuts per les 2 hores,aixi que decideixo parar,ajustar el canvi i esperar a l'Ada.

La sorpresa es quant veig al Ru em ella.Carai,em creia que no estaria pas tan fort :P

Seguim em la ruta,mentre el Ru em diu de tot.Sort que aviat arribem al segon avituallament,el Ru es un noi molt educat i no parla em la boca plena.Be,al menys no sempre. L'Ada i el Ru fan una parada supersonica i jo m'hi estic una mica mes.Encara no he menjat res i poder ja toca. Ja els agafare...

Unes taronges,aigua,platen,barreta... a per ells!

Cullo,o han apretat,o m'hi he estat massa.On cullons paren? De cop veig a l'Ada.Per fi,ja son meus! A mes els atrapo a una pujadeta curta pero dreta just la meva especialitat,ara els hi fotre un bon pal. Plat petit i... ui,la cadena es clava.Deixo de pedalar,hi torno i... res,la cadena segueix clavada. Em paro a mirar i va be.Pujem,arranquem i es torna a clavar. La transmisio es plena de fang,decideixo fer servir l'aigua que em queda al camelback per netejar els pinyons i el canvi.Pero no aconsegueixo pas res. Poso a ma el plat mitja i seguim. Ara si que els dec tindre lluny... Venen una serie de pujades que s'em fan dures i les que no puc fer pujat a la bici em el mitja,les faig corren. Ara poder vaig mes collat que les 2 primeres hores.Els vull atrapar i les cames ja no son les dels primers km.

Una bona estona despres i em unes 3 curses a peu a les cames els tornu a atrapar. Els hi explico la batalleta i seguim. Ara si que tic petat i de cop la pujada es torna impracticable. Hi ha un fang molt pastos i acabem pujant a peu. Ja no tinc forçes per corre i veig com mica en mica em van deixan enrrera.La bici cada cop pesa mes i jo cada cop tinc menys forçes,aixi que no nem pas be.

Nomes vull arribar al ultim avituallament.Tinc set i molta gana,crec que m'hi quedare una bona estona. Taronges,platens,mes taronges i una bona estona despres seguim. Suposu que ja no pot faltar molt per començar la baixada cap al poble. A cada gir intentu veure el poble,pero nomes veig que pujades.Sort que despres d'una de les baixades em trobo mes recuperat i ja vaig millor fins al final de la ruta.

L'Ada i el Ru ja tenen l'entrapa i son fen cua per netejar les bicis. jo tb vull!

Despres de plorar una mica ,menjar l'entrapa,netejar les bicis i fer-la petar em els amics,anem desfilant cap a casa.

En fi,que el meu objectiu no ha sigut possible,pero ens venjarem! El recorregut ha sigut genial i el fang li ha donat una duresa important. En fi,aixo si que ho tenim...

Un bon entrenament,un bon mal de cames,uns riures i el podi de l'Ada.Esta clar,qui es bo,es bo... i els que no,seguirem lluitan per ser-ho i si mes no per poder anar a la propera em una d'aquestes i aixi semblar-ho :)