Moltes gracies a tots els que ens eu ajudat a superar aquest nou repte!
diumenge, 29 de juliol del 2012
dijous, 19 de juliol del 2012
A per l'Ironbike !
Som-hi!
Aquest cap de setmana comença una de les proves mes dures que es fan en el mon del Mtb i com no podia ser d'altre manera, uns quants membres del Bestiar lliure anirem a intentar patir el que no esta escrit.
Aquest es el primer IB del Dani i el segon de la parella mes Bestia. El nostre objectiu esta molt clar, ser finishers i tornar a casa amb un bon grapat de bones experiències. El segon objectiu esta prou assegurat, el primer es molt complicat, però els 4 i la resta de companys lluitarem per aconseguir els nostres objectius. De totes maneres, una mica d'ànims de tots vosaltres mai estaran de mes...
diumenge, 1 de juliol del 2012
Al Balandrau amb el Dani Llorens!
Fa poc hi vaig pujar per primera vegada amb els amics del Escapa. Aqui hi ha alguna foto de l'aventura:
http://elblogdelpower.blogspot.com.es/2012/06/per-un-dels-reptes.html
Aquell dia el mes gran del Bestiar no va poder venir, i ja que aquesta setmana tenim a les altres Besties (dels 4 que anem al IB) "entrenant" a Pedals de foc, varem decidir anar a fer un entrenament a l'alçada.
El Dani fins hi tot va crear un esdeveniment a FB, pero ningun dels convidats ha volgut venir amb nosaltres.
Quedem a una hora prudent per assegurant-se tenir prou hores de sol:
Aquest es el meu company de ruta:
Que ho veieu? Esta molt fort! Ai que patirem avui!!!
Arribem a Ribes, ho preparem tot i a les 6:15 comença l'aventura.
Com el Dani esta mes fort que alguns dels que varem anar al Balandrau l'altre dia, em fet alguna variant per que es cansi una mica.
Per començar toca pujar al Puigmal.
Fem la pujada pràcticament del tiron, una parada de 5 minuts a fotre alguna queixalada i un altre per fer una foto a la creu que hi ha abans de les rampes mes dures. Crec que es el primer cop que passo per el pas dels lladres i no m'hi paro. Seguim fins a la zona on no queda mes remei que caminar i fem una parada a fer el canvi de bambes.
Quin gustilirrin posar-se les sabatilles fresquetes! Sense perdre gens de temps anem pujant. Es dels cops que se'm ha fet mes curta la part de pateo. Fins hi tot em puc permetre el luxe de fotre-li un minipalito al Dani i fer alguna foto de la pujada:
Fem el cim, hi ha molta gent i aixo que es molt aviat!
Ens abriguem, omplim una mica la panxota, i cap avall! A veure a quants atropellem. Aixo si, abans la foto de rigor:
Per baixar el Dani proposa una nova alternativa, però veiem que ens farà perdre molt de temps i al final reculem una mica per anar a buscar la pista de Fontalba.
La pista es fa llarga i dura, i aixo que que tot es baixada! Per fi arribem a la carretera, anem fins a Ribes i fem una parada a la furgo per preparar el seguen pic. El Taga!
Fins ara no hi he pujat mai, i em fa una mica de gracia. Es el bucle mes curt dels que volem fer, i el pic mes baix, no gaire mes de 2000mts.
Els dos estem be, que ja es molt dir ara que ja em fet el Puigmal. Aquí ja comença a fer calor i a mes les rampes que porten fins a dalt el pic son prou dures. A l'ultim tram em toca empènyer la bici durant una bona estona, el Dani va sobrat, però jo fa una estona que me quedat sense aigua i a mes que collons, que ell esta molt mes fort que jo! Gariebe aconsegueix fer cim sense posar cap peu.
El lloc es espectacular, i la baixada... :)
Tornem a Ribes i em trobo a un drac que em don aigua. Gracies!
Tornem a la furgo i agafem forces per anar per fi al Balandrau.
Comencem prou be, però la pista se'm fa llarga i tinc una minipajara. Em prenc el ultim gel que em queda i una barreta energetica sense que el Dani em marxi molt. Fot calor, molta calor, pero per sort la pista tot i ser llarga, es deixa fer prou be i em recupero ràpid.
-Cullons Dani, crec que l'altre dia no era pas tan llarga!
Arribem al coll i sense parar seguim endavant. Ara be la part divertida!
Be, divertida... aixo ja no es puja tan fàcil i l'altre dia encara fèiem el burro amb el Santi, però avui no estic per osties ja!
Al final li dic al Dani que vagi fent, que jo les rampes aquestes ja vaig empenyen, que no estic per donar masses voltes als pedals.
Al poc es para, i es baixa de la bici per fer-me companyia. Ens tornem a posar les bambes i anar fent cap amunt.
Ara si que estic cansat, i em costa lo seu arribar... al final tot arriba i fem l'ultim cim del dia!
Aixo si, encara ens queda tornar a Ribes, i la baixada que ha triat el Dani, no es tan fàcil com la del altre cop, apart de que estic mes cansat i em fa mal tot. El primer tram se'm fa molt llarg, el següent es mes divertit, però igualment tinc moltes ganes d'arribar ja! Al final ja agafem una pista de mes bon fer, una mica de ciment, asfalt... i fi! 13:55h! 120km i segons el Garmin 4860mts de desnivell, no esta gens malament, no?
http://elblogdelpower.blogspot.com.es/2012/06/per-un-dels-reptes.html
Aquell dia el mes gran del Bestiar no va poder venir, i ja que aquesta setmana tenim a les altres Besties (dels 4 que anem al IB) "entrenant" a Pedals de foc, varem decidir anar a fer un entrenament a l'alçada.
El Dani fins hi tot va crear un esdeveniment a FB, pero ningun dels convidats ha volgut venir amb nosaltres.
Quedem a una hora prudent per assegurant-se tenir prou hores de sol:
Aquest es el meu company de ruta:
Arribem a Ribes, ho preparem tot i a les 6:15 comença l'aventura.
Com el Dani esta mes fort que alguns dels que varem anar al Balandrau l'altre dia, em fet alguna variant per que es cansi una mica.
Per començar toca pujar al Puigmal.
Fem la pujada pràcticament del tiron, una parada de 5 minuts a fotre alguna queixalada i un altre per fer una foto a la creu que hi ha abans de les rampes mes dures. Crec que es el primer cop que passo per el pas dels lladres i no m'hi paro. Seguim fins a la zona on no queda mes remei que caminar i fem una parada a fer el canvi de bambes.
Quin gustilirrin posar-se les sabatilles fresquetes! Sense perdre gens de temps anem pujant. Es dels cops que se'm ha fet mes curta la part de pateo. Fins hi tot em puc permetre el luxe de fotre-li un minipalito al Dani i fer alguna foto de la pujada:
Ens abriguem, omplim una mica la panxota, i cap avall! A veure a quants atropellem. Aixo si, abans la foto de rigor:
 |
| Ja tenim el primer! |
La pista es fa llarga i dura, i aixo que que tot es baixada! Per fi arribem a la carretera, anem fins a Ribes i fem una parada a la furgo per preparar el seguen pic. El Taga!
Fins ara no hi he pujat mai, i em fa una mica de gracia. Es el bucle mes curt dels que volem fer, i el pic mes baix, no gaire mes de 2000mts.
Els dos estem be, que ja es molt dir ara que ja em fet el Puigmal. Aquí ja comença a fer calor i a mes les rampes que porten fins a dalt el pic son prou dures. A l'ultim tram em toca empènyer la bici durant una bona estona, el Dani va sobrat, però jo fa una estona que me quedat sense aigua i a mes que collons, que ell esta molt mes fort que jo! Gariebe aconsegueix fer cim sense posar cap peu.
 |
| I el segon! |
Comencem prou be, però la pista se'm fa llarga i tinc una minipajara. Em prenc el ultim gel que em queda i una barreta energetica sense que el Dani em marxi molt. Fot calor, molta calor, pero per sort la pista tot i ser llarga, es deixa fer prou be i em recupero ràpid.
-Cullons Dani, crec que l'altre dia no era pas tan llarga!
Arribem al coll i sense parar seguim endavant. Ara be la part divertida!
Be, divertida... aixo ja no es puja tan fàcil i l'altre dia encara fèiem el burro amb el Santi, però avui no estic per osties ja!
Al final li dic al Dani que vagi fent, que jo les rampes aquestes ja vaig empenyen, que no estic per donar masses voltes als pedals.
Al poc es para, i es baixa de la bici per fer-me companyia. Ens tornem a posar les bambes i anar fent cap amunt.
Ara si que estic cansat, i em costa lo seu arribar... al final tot arriba i fem l'ultim cim del dia!
 |
| Aconseguit! |
dimecres, 27 de juny del 2012
El repte + la mes que merescuda recuperació.
Terra de maquis:
A partir del 13 i algu el resum de la cursa.
http://www.esport3.cat/video/4144590/Programa-22-de-Juny
Be, ja esta fet i tot i no estar tot el content que m'agradaria estar, si que es veritat que ha sigut una cursa amb una duresa fora del normal i que per com vaig començar, dons al final tampoc ha estat tan malament i tinc d'estar mes que content del meu rendiment.
Anava amb l'intencio de donar una mica mes de guerra, però a la primera pujada on tenia de poder anar una mica cap endavant, les sensacions varen ser molt dolentes. En cursa em va decepcionar i amb tot el que faltava, no tenia gens clar de poder acabar en masses bones condicions.
Tot te la seva part positiva, i gracies a aixo i a una incidència mecànica del Jordi, varem fer un grupillo prou macu i la resta de l'etapa es va fer mes suportable. Aixo si, jo contava les pujades per globus. Que malament! Sort de la companyia i de la ruta, que feien impossible tenir ganes de plegar.
La calor va ser insuportable, i el recorregut molt trencacames va fer la resta. El primer dia hi varen haver moltes baixes i la veritat es que tal hi com va anar el dia, encara en varen ser poques. Sort que els que es varen atrevir a participar, s'havien preparat be el repte, per que podria haver sigut tot una carnisseria.
El segon dia vaig sortir amb la colla, però com tenia previst ja abans de començar, tocava anar mes tranquil, i després de la primera pujada vaig esperar a l'Ada i la vaig acompanyar el que quedava de cursa.
Quina maquina ella. El dissabte va punxar 3 cops,va trencar la patilla de canvi i va tenir de passar cada cop a les altres noies que corrien. Al bus que ens duia a la casa de colonies on varem passar la nit, va ser tot un espectacle veure com se li enrampaven els dits dels peus. Diumenge nomes varem punxar un cop, i em va sorprendre que no es poses gens nerviosa. En fi, tan ella com el Dani (segon classificat de la general) son Bestiar que menja apart. Increïbles!
Com també menja apart la organització d'aquesta cursa. Fa mes de 20 anys que vaig a curses de tot tipus, i pocs organitzadors tenen capacitat d'acostar-se al nivell d'ells. Un aplaudiment mes que merescut!
-Després de la proba, tenia clar que em tenia de recuperar be. Prefereixo no anar del tot fi al Iron, que anar-hi arrossegant segons quins problemes.
Aixi que la setmana seguen vaig descansar a dies alterns i els dies que sortia en bici, sortia tranquilament amb la S.S
Una sortida per carretera i una nocturna amb els amics de BiciOci.
El finde vaig deixar la Jet9RDO a un noi que la volia provar, aixi que també vaig sortir amb la Single. Dissabte cap a Sabadell on m'esperava el Santi per fer una rutilla:
Al acabar ens esperava el Ru per fer uns entrepans i unes clares. I tornar cap a casa... quin palizon! Amb la S.S es fa prou llarg el tram de Sabadell a Caldes. Com no en tenia prou, a la tarda vaig baixar a Granollers i aixi ja m'hi quedava per el sopar de Sant Joan i a dormir per a fer alguna ruta per la zona diumenge.
La ruta que tenia planejada era guapa, però ja al poc de començar vaig veure que era massa per la meva setmana de descans, aixi que la vaig canviar una mica i la One9 i jo varem acabar remullant els "peus" al riu.
Al final per aixo, em va sortir una bona quilometrada el finde. Aixi que tot i ser prou tranquil, va esta be.
Aquesta setmana, tot i ja no ser de recuperació, també estic sortint dia si, dia no. Les plantes dels peus amb aquesta calor les tinc escaldofades, i no hi ha manera de millorar. Aixi que el millor serà anar em compte i no passar-me. A veure si amb les cremetes i els mimitos aconseguim arribar a Italia amb tant poques molèsties com sigui possible.
Per acabar, ahir vaig estrenar unes fantàstiques bieles X.0 amb uns plats 36-22, que em tenen de permetre anar una mica mes "sobrat" a les pujades mes llargues i/o dures i que de ben segur agrairé durant l'IB. L'estrena va ser prou bona, pero la proba de foc es aquest dissabte.
La setmana que ve us tindre informats de la burrada que em preparat amb un dels Maquis VIP.
A partir del 13 i algu el resum de la cursa.
http://www.esport3.cat/video/4144590/Programa-22-de-Juny
Be, ja esta fet i tot i no estar tot el content que m'agradaria estar, si que es veritat que ha sigut una cursa amb una duresa fora del normal i que per com vaig començar, dons al final tampoc ha estat tan malament i tinc d'estar mes que content del meu rendiment.
Anava amb l'intencio de donar una mica mes de guerra, però a la primera pujada on tenia de poder anar una mica cap endavant, les sensacions varen ser molt dolentes. En cursa em va decepcionar i amb tot el que faltava, no tenia gens clar de poder acabar en masses bones condicions.
Tot te la seva part positiva, i gracies a aixo i a una incidència mecànica del Jordi, varem fer un grupillo prou macu i la resta de l'etapa es va fer mes suportable. Aixo si, jo contava les pujades per globus. Que malament! Sort de la companyia i de la ruta, que feien impossible tenir ganes de plegar.
La calor va ser insuportable, i el recorregut molt trencacames va fer la resta. El primer dia hi varen haver moltes baixes i la veritat es que tal hi com va anar el dia, encara en varen ser poques. Sort que els que es varen atrevir a participar, s'havien preparat be el repte, per que podria haver sigut tot una carnisseria.
El segon dia vaig sortir amb la colla, però com tenia previst ja abans de començar, tocava anar mes tranquil, i després de la primera pujada vaig esperar a l'Ada i la vaig acompanyar el que quedava de cursa.
Quina maquina ella. El dissabte va punxar 3 cops,va trencar la patilla de canvi i va tenir de passar cada cop a les altres noies que corrien. Al bus que ens duia a la casa de colonies on varem passar la nit, va ser tot un espectacle veure com se li enrampaven els dits dels peus. Diumenge nomes varem punxar un cop, i em va sorprendre que no es poses gens nerviosa. En fi, tan ella com el Dani (segon classificat de la general) son Bestiar que menja apart. Increïbles!
Com també menja apart la organització d'aquesta cursa. Fa mes de 20 anys que vaig a curses de tot tipus, i pocs organitzadors tenen capacitat d'acostar-se al nivell d'ells. Un aplaudiment mes que merescut!
-Després de la proba, tenia clar que em tenia de recuperar be. Prefereixo no anar del tot fi al Iron, que anar-hi arrossegant segons quins problemes.
Aixi que la setmana seguen vaig descansar a dies alterns i els dies que sortia en bici, sortia tranquilament amb la S.S
Una sortida per carretera i una nocturna amb els amics de BiciOci.
 | ||
| Les fotos son "robades" del FB de BiciOci. http://www.facebook.com/media/set/?set=a.3605404332191.238957.1186129142&type=1 |
El finde vaig deixar la Jet9RDO a un noi que la volia provar, aixi que també vaig sortir amb la Single. Dissabte cap a Sabadell on m'esperava el Santi per fer una rutilla:
Al acabar ens esperava el Ru per fer uns entrepans i unes clares. I tornar cap a casa... quin palizon! Amb la S.S es fa prou llarg el tram de Sabadell a Caldes. Com no en tenia prou, a la tarda vaig baixar a Granollers i aixi ja m'hi quedava per el sopar de Sant Joan i a dormir per a fer alguna ruta per la zona diumenge.
La ruta que tenia planejada era guapa, però ja al poc de començar vaig veure que era massa per la meva setmana de descans, aixi que la vaig canviar una mica i la One9 i jo varem acabar remullant els "peus" al riu.
Al final per aixo, em va sortir una bona quilometrada el finde. Aixi que tot i ser prou tranquil, va esta be.
Aquesta setmana, tot i ja no ser de recuperació, també estic sortint dia si, dia no. Les plantes dels peus amb aquesta calor les tinc escaldofades, i no hi ha manera de millorar. Aixi que el millor serà anar em compte i no passar-me. A veure si amb les cremetes i els mimitos aconseguim arribar a Italia amb tant poques molèsties com sigui possible.
La setmana que ve us tindre informats de la burrada que em preparat amb un dels Maquis VIP.
dijous, 14 de juny del 2012
A per un dels reptes!
Be, ja no queda practicament res per començar Terra de Maquis, un dels reptes que tinc per aquest 2012.
Les ultimes setmanes he entrenat força i estic una mica cansat, espero que d'aquí a dissabte les cames ja tornin a estar millor, i si no, dons tampoc passa res, tardaré una micona mes i ja esta. :)
Entre les ultimes activitats, hi han 2 que em varen fer prou gracia.
La fira de Test the best ( que organitzava la revista Bike per el seu 20 aniversari ) i on entre altres activitats, hi havia una marato d'uns 42km que vaig corre amb la One9 de la foto.
Ja m'agrada anar a Madrid de tan en tan. Veig als amics que viuen lluny i ens passem el dia parlant i veien bicis. Genial! La pega es que aquests dies no puc entrenar i aixo mai pot ser bo. Aquest cop per aixo, com ja teníem previst que seria una fira mes tranquil·la que Festibike, em vaig apuntar a la cursa de diumenge.
Ens enduiem 2 bicis a la Fira, aixi que tenia de corre amb una de les 2. Una Jet9 RDO (molt similar a la meva) i una One9 rigida i singlespeed (res a veure amb la meva) aixi que estava clar, la One9!
Els dies abans vaig estar preguntant per el recorregut i per el que em deien, no podia ser mes equivocada la opció rígida sinlge, però vaig pensar que 42km per malament que em fossin, tampoc podia tardar tan.
Total, la sortida com sempre (molt endarrerit), mica en mica anar passant gent fins que de cop em diuen que vaig el 20. Carai! La bici anava estupenda. Lleugera,rapida... a les pujades no parava d'agafar gent, i en alguna de les baixades mes tècniques també! El pitjor eren els trams plans, on un plat mes gros m'auria anat genial, igual que en algunes baixades de pista, on la gent em passava a fondo. De pujades en vaig fer 2 a pota, però quan em baixava, mirava enredera i els demés també anaven a peu, aixi que tampoc hi perdia tant.
Al final 2hores 30 i setè a la classificació general.
-L'altre aventura que em fa especial gracia, es la pujada al Balandrau que varem fer aquest diumenge passat amb els amics de l'Escapa.
Feia anys que volíem pujar-hi i ja anava siguen't hora.
Que macus nosaltres!
-Entre Madrid i el Balandrau (apart d'entrenar molt com ja he dit) vaig anar amb el Sergi a fer la tramunbike. No es tan emocionant com les altres aventures, pero la cursa en si va ser genial. Un recorregut molt dur, tot ple de corriols i trialeres de les que posen els pels de punta. Al menys a mi.
Com el Sergi quan va fer l'inscripcio no va comprar el billet de bus, varem fer la burrada del mes.
A quarts de 5 del mati baixava amb la bici cap a Bigues, on amb el Sergi aniríem cap a Salt que es on acaba la tramunbike. Aixi que deixem la furgoneta i a 3/4 de 6 començàvem a pedalar cap a Les Presses, que es d'on surt la cursa. Arribem amb el temps just per recollir els dorsals i començem a pedalar, però ja amb 50km a les cames.
Després de la primera baixada ens varem perdre un grupet, però finalment varem recuperar el traçat i aixi seguir amb el recorregut. Tenia les cames prou trinxades i sort que les baixades em feien treure un somriure, per que encara auriem patit per acabar.
Al final una posició molt discreta, però esta clar que no era el nostre objectiu arribar dels primers.
En total ens varen sortir uns 110km i fins dimecres no vaig ser capas de tornar a pujar a la bici.
Mes... si, a Madrid, apart de veure i remenar les noves rodes i forquilles de Formula, vaig estrenar un dels nous sillins d'Ergon. M'encanta!
I ja per acabar, dir que conec a l'Ada, el Dani Llorens i al Pau Zamora. Que últimament han col·leccionat un grapat de podis i segur que en breu en cauran mes. Seguiu aixi!
A per Terra de maquis! He de dir que fotia molts anys que no estava aixi de nerviós per una cursa, quina emoció! :)
Les ultimes setmanes he entrenat força i estic una mica cansat, espero que d'aquí a dissabte les cames ja tornin a estar millor, i si no, dons tampoc passa res, tardaré una micona mes i ja esta. :)
Entre les ultimes activitats, hi han 2 que em varen fer prou gracia.
Ja m'agrada anar a Madrid de tan en tan. Veig als amics que viuen lluny i ens passem el dia parlant i veien bicis. Genial! La pega es que aquests dies no puc entrenar i aixo mai pot ser bo. Aquest cop per aixo, com ja teníem previst que seria una fira mes tranquil·la que Festibike, em vaig apuntar a la cursa de diumenge.
Ens enduiem 2 bicis a la Fira, aixi que tenia de corre amb una de les 2. Una Jet9 RDO (molt similar a la meva) i una One9 rigida i singlespeed (res a veure amb la meva) aixi que estava clar, la One9!
Els dies abans vaig estar preguntant per el recorregut i per el que em deien, no podia ser mes equivocada la opció rígida sinlge, però vaig pensar que 42km per malament que em fossin, tampoc podia tardar tan.
Total, la sortida com sempre (molt endarrerit), mica en mica anar passant gent fins que de cop em diuen que vaig el 20. Carai! La bici anava estupenda. Lleugera,rapida... a les pujades no parava d'agafar gent, i en alguna de les baixades mes tècniques també! El pitjor eren els trams plans, on un plat mes gros m'auria anat genial, igual que en algunes baixades de pista, on la gent em passava a fondo. De pujades en vaig fer 2 a pota, però quan em baixava, mirava enredera i els demés també anaven a peu, aixi que tampoc hi perdia tant.
Al final 2hores 30 i setè a la classificació general.
-L'altre aventura que em fa especial gracia, es la pujada al Balandrau que varem fer aquest diumenge passat amb els amics de l'Escapa.
Feia anys que volíem pujar-hi i ja anava siguen't hora.
Que macus nosaltres!
-Entre Madrid i el Balandrau (apart d'entrenar molt com ja he dit) vaig anar amb el Sergi a fer la tramunbike. No es tan emocionant com les altres aventures, pero la cursa en si va ser genial. Un recorregut molt dur, tot ple de corriols i trialeres de les que posen els pels de punta. Al menys a mi.
Com el Sergi quan va fer l'inscripcio no va comprar el billet de bus, varem fer la burrada del mes.
A quarts de 5 del mati baixava amb la bici cap a Bigues, on amb el Sergi aniríem cap a Salt que es on acaba la tramunbike. Aixi que deixem la furgoneta i a 3/4 de 6 començàvem a pedalar cap a Les Presses, que es d'on surt la cursa. Arribem amb el temps just per recollir els dorsals i començem a pedalar, però ja amb 50km a les cames.
Després de la primera baixada ens varem perdre un grupet, però finalment varem recuperar el traçat i aixi seguir amb el recorregut. Tenia les cames prou trinxades i sort que les baixades em feien treure un somriure, per que encara auriem patit per acabar.
Al final una posició molt discreta, però esta clar que no era el nostre objectiu arribar dels primers.
En total ens varen sortir uns 110km i fins dimecres no vaig ser capas de tornar a pujar a la bici.
Mes... si, a Madrid, apart de veure i remenar les noves rodes i forquilles de Formula, vaig estrenar un dels nous sillins d'Ergon. M'encanta!
I ja per acabar, dir que conec a l'Ada, el Dani Llorens i al Pau Zamora. Que últimament han col·leccionat un grapat de podis i segur que en breu en cauran mes. Seguiu aixi!
A per Terra de maquis! He de dir que fotia molts anys que no estava aixi de nerviós per una cursa, quina emoció! :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)