Aquest cop toca fer una comparativa. Anem a veure si es va millor en bici em 33 o em 34 anys.
La duració de l'experiment es d'una setmana,per aixo he estat uns dies sense actualitzar.
El cap de setmana passat 12/13 de febrer,varem fer 2 sortides.Una per la roca em la Nu i el Francesc i l'altre em els flacos,el Ru i la Nu a Aguilar de segarra per veure el circuit de la primera proba del campionat de marató.
Dissabte varem fer una sortida d'entrenament em el GPS. El Francesc va carregar 2 puntosguay al GPS de la Nu i ella ens tenia de portar fins alla.
La zona ja la coneixem,pero sense saber exactament on eren els punts i em la pantalla sense el mapa,la recerca dels punts va ser força entretinguda.
Sobre tot el segon punt,que ens va fer donar voltes i mes voltes a la muntanya i ens va deixar força tocats.Aixo si,tan fer voltes varem fer un bon entrenament i algun corriol que no recordava des d'on s'agafava.
Diumenge em la colla de sempre,mes la Nu, cap a Aguilar de segarra. Com no tinc pensat anar a corre tampoc em fa res anar a veure el circuit uns dies abans. Si hi tingues de corre,poder no aniria,pq mira que n'es d'avorrit fer el mateix recorregut gaire sovint...
El circuit era molt puja/baixa,totes les pujades per pista (lletja i avorrida) i aixo si,algun tram de baixada prou distret.
La volta es va fer dura i a mes el recorregut no era pas massa divertit,ni visual-ment atractiu. Sort de les nenes que venien em nosaltres i ens alegren la vista de tan en tan XD
Cap al final del recorregut,ens feien fer voltes tontes per complir em el quilometratge,pero la veritat es que a nosaltres ja ens sobrava tot.Be,tot menys menjar.Quina gana vaig passar!
Sort que un cop canviats varem anar a buscar solució al meu problema i vaja si ho varem aconseguir.Un restaurant petito,pero on hi varem menjar d'allo mes be. Una setmana despres,encara s'em fa la boca aigua pensant em el plat diabòlic.
I aquesta setmana,em la conya del temps no he fet gaires coses.Pero be,alguna cosa si que he fet,tranquils...
Apart de les kdd's matutines al gim (alguna prou dolorosa) i d'alguna sortida al mig dia a estirar les cames,dissabte i diumenge van ser prou entretinguts.
Dissabte em la Nu i el Vicenç,varem anar a reconeixer el circuit de l'aventura.La nuri volia anar a corre diumenge i em el temps que va fer dies abans,no va poder anar a veure el circuit.Teniem pensat fer algun tram de la "transmarines" pero al final es veu que els humans no som maquines i no es pot fer tot.
El Vicenç es va presentar a casa ja en marxa (quines ganes tb...) i despres de fer 4 ajustos d'ultima hora,varem començar em la ruta.
Ara cap aqui,ara alla,ara que el gps fa el burro,ara que no l'entenem... i en aquestes que ens trobem em els que ho estaven marcant. Total,que ho estabem fen al reves.Aixi que mitja volta i torna a començar... Encara sort que el Vicenç tenia gana i varem poder enganyar a la Nu per menjar alguna cosa i despres tornar a casa.
Aquesta va ser la meva ultima sortida em 33 anys i tot i que al principi estava una mica apagadot,al final em vaig animar i va estar prou be.Segur que va se cosa de les pastes del esmorzar :)
Diumenge... primera sortida em 34 anys i la cosa no pintava pas massa be.
Vaig anar a dormir tard,tenia son,gana,set... una mica de tot i un any mes. El dia es va llevar pitjor que jo i per anar a trobar al resta de l'expedició,em vaig mullar una mica.
Dies abans,vaig rebre un mail dient no se que d'uns calamars i ho varem anar a veure. Tot i que com voliem anar a dinar tots plegats,varem escursar una mica la ruta. Be,el encarregat de les modificacions va ser el Ru i la veritat es que a mes de treballar-hi molt,li va quedar genial.
Van ser uns 50km,em algunes pujades dures per trams que ja coneixíem i algunes baixades que no coneixiem,pero que crec que aparti d'ara farem sovint.
Tot i el temps que feia,no em va costar gens posar-me en marxa,segueixo corren prou i encara baixo per alguns llocs prou drets.Poder no estic tan vell... XD
Quan va ser l'hora,ens varem presentar al restaurant on aviem quedat em la Nu i quant ja teniem les bicis lligades i erem apunt d'entrar,ens van baixar les persianes. XD
Unes voltes despres,varem anar a parar a un lloc on el cambrer va tindre totes les atencions que uns mortals com nosaltres podiem necessitar.
I res,un dinar genial em els unics amics que s'atreveixen a sortir en bici em mi :)
Moltes gracies macus i estigueu tranquils,que em 34 es va igual de be que em 33. I si no ja veureu quina de pals us cauen aquest any... :P
Apa,m'envaig a dormir,que a les meves edats ja no estic per aquestes coses.Que dur es tindre actualitzat el blog!
Per cert,dema es un gran dia! ;)