Seguim amb molta feina, aixi que als migdies no tinc temps de gran cosa i no faig gran cosa. Algun dia he sortit a corre una estoneta o a fer la volta a Sant Miquel amb la CaXitos. Aixo si, els findes segueixen siguen ben emocionants.
Després de la Volta molts han decidit donar per acabada la temporada, aixi que han descansat uns dies de bici. La Nu va anar a Brasil a corre un iron bike de 2 dies, on va quedar segona i ara tb ha donat per finalitzada la temporada. Altres han seguit sortin com de costum i jo me anat adaptan a tots com he pogut.
Ja no estic tan fort com dies enredera, però tampoc estem tan malament.
El divendres desprès de la ultima crònica, varem anar amb la nu a veure la exposició que varen fer a Vallromanes en motiu dels 20 anys de la creació del que va ser el primer "bikeparck" Segur que molts de vosaltres recordeu les pistes marcades amb diferents colors (rollo pistes d'esqui) per on molts de nosaltres varem començar a fer els primers km amb les MTB. A la cita hi varen assistir noms molt importants d'aquells anys i alguns que a dia d'avui (20 anys despres!) segueixen guanyan curses!!!
Molt guapo el video que ens varen passar i que ens va transoprtar a tots a aquells inicis tan frikis del MTB. Quins anys aquells!
Dissabte varem aprofitar, tb amb la Nu per anar a veure el circuit de la Trinxa. Aixo si, fent una mica mes de volta. El curcuit se'm va fer dur, pero va tindre zones que em va agradar molt. Varem acabar trinxats, pero contents i a mes al acabar ens varem trobar al Wiz, que sempre fa gracia poder parlar amb ell una estona.
Diumenge va ser una mica mes "tranquil". Aquest cop fins a Puig l'agulla on varem parar a dinar amb el Francesc. El ritme va ser mes suau, però la pujada al pla de la calma no ens la treu ningú. Un altre bon entreno i una bona clavada al restaurant. Cagun to!
La Fàtima amb l'ajuda dels flacos ens va preparar un curset per fer anar el GPS.
No vaig poder anar a la classe teorica, pero a la practica no podia faltar de cap manera, aixi que em vaig aixecar ben aviat i cap a Sant Llorenç tot xino-xano.
Alla ens varem trobar tots els nens i nenes del curs i desprès de la xarremeca varem començar amb les activitats.
Sortíem per parelles a fer un recorregut d'escalfament, tot seguin un track. Aqui ja alguns varen tenir alguns dubtes i varen fer el recorregut en sentit contrari i ens els varem trobar de cara :)
Al acabar l'escalfament, teníem un mapa amb tot de coordenades que teníem d'anar a buscar en l'ordre que volguéssim.
Vaig fer parella amb el Santi i ens ho varem passar prou be. La veritat es que es prou entretingut aixo i a tots ens va agradar molt i se'ns va passar el mati molt rapid.
Alguns ens varem quedar a dinar i aixi varem seguir junts una estona mes. Sempre es maco estar amb tot aquesta colla :)
Quines pintes :)
Entre una cosa i l'altre al final em van sortir 55km. Gens malament per un dimecres :)
Dissabte, com els flacos no podien tocar la bici, varem probar amb aixo:
http://www.geocaching.com/seek/cache_details.aspx?guid=5ab38c27-15c7-406b-9a37-e0efa59f5c75
Varem passar un mati molt entretingut i a la tarda vaig anar a fer una volta amb una Fixed. Uau,quina experiencia mes xula! Si tornes a viure a algun lloc mes planer que St. Feliu, en tindria una!
Diumenge pedalada a tona. Em vaig aixecar encara no se com, em feien molt mal les cames, però li havia dit al Iñaki que aniria, aixi que cap a Tona. Tot baixada fins La Garriga,tren fins Hostalets de Balanya i en bici un altre cop fins al punt de sortida.
Quin mal les cames, crec que la Fixed es va carregar un bon grapat de fibres de les meves cames. Els quàdriceps semblava que anesin a explotar i vaig decidir fer la volta mes tranquil·lament.
Per sort em vaig trobar a l'Anna i em va fer companyia.
I de postres, tornar a casa! Total,uns 105km, amb no se quant desnivell, però molt i amb una pajara de cuidado.
El següent dissabte intentem enganyar a mes gent per anar de Geocaching. Aquest cop ens ajuntem mes colla, pero el recorregut era molt mes dur i va haver unes quantes baixes al poc de començar.
La resta ens varem fotra una pallissa de cuidado, encara que cap es va queixar mes del compte.
Una colla ben maca, si no fos per la Clara:
Desprès de moltes voltes,càlculs i algun intent desesperat, els membres del Bestiar lliure team, varem trobar el tresor!Vaig sortir de casa a les 8 del mati en bici fins Sabadell i fins les 16h no ens seiem a taula per dinar!
Crec que diumenge tots estàvem ben tous, però clar, jo ja havia quedat amb el Ru i no li anava a dir que no...
Encara que mes auria valgut no sortir. Quin desastre. No servia per res! Pobret Ru, un dia que quedem i segur que es va avorrir de tan esperarme i sentir-me plorar.
Aquesta entrada la deixo aquí. A la propera ve el plat fort!
