Els ultims 5 dies que he sortit,ha estat em niners. Dos dies em una Jet (80mm de recorregut darrera) i tres mes em una Rip (120)
La Jet es una de les dobles de 29" mes de competi que existeixen. Una bici disposada a trencar em tots els mites que volten sobre les 29".
La bici en qüestió,montada em un XX pràcticament complet (reba inclosa),frens Hope i unes rodes em Hope i aros Notubes,pesa uns 11,4kg.
La primera impresio nomes pujar,es d'agilitat. Pesa pràcticament com la Scalpel em la que estic voltan ultimament,pero es mes rapida de direcció.Tot i portar les rodes aquestes tan grosses,es mou molt be i es molt divertida.
El primer dia la vaig portar a fer uns dels recorreguts que mes faig i millor em conec.Si de veritat tan malament giren,esta clar que no hi pasare pas per aquest corriol! I be,realment de que no hi paso,pero nomes per culpa del manillar,que em 700mm d'amplada es massa per mi i per els corriols on vaig anar.
La bici em va agradar moltisim,pero els neumatics eren millorables (al menys per el terreny humit del dia) i el manillar es podia millorar.
Aixi que per el seguent dia li vaig muntar un manillar mes curt i a mes,vaig fer vindre al Ru. Un dels mites de les 29",es que pujant per pistes dures son mes lentes. Fins ara es veritat que m'ho havia semblat,tan em la primera Niner que vaig provar,com em aquesta. Pero ja fa uns anys que vaig en bici i una de les coses que tinc clares,es que una cosa son les sensacions i un altre la realitat.
Aixi que dijous varem pujar a St.Cristofol. Ara no,pero fa uns anys,no hi habia setmana que no hi pujes.La pujada la tinc prou per ma i es un bon lloc per provar aviam que tal aixo de les rodes groses.A mes,al anar em algu que conec i que se que podem pujar prou similar,es una bona manera de veure si realment vaig mes lent o no.
I... no,no vaig anar pas massa lent. Em el manillar 12cm mes curt,si,si 12! Em vaig trobar molt millor.La bici es continua portant molt be i a la hora de pujar,la posició es molt millor. Poder si que si baixa molt la velocitat es queda com mes enganchada a terra,pero res molt notable i completament assumible.
Un cop a dalt,agafem el primer corriol i carai! Avui passo per entremig els arbres! Despres seguim una estona per la pista,on la Jet sembla mes aviat un tren.Espectacular la estabilitat de la bici i aixo que l'angle de direcció es molt vertical i el pedalier esta per els nuvuls. En els salts a bona velocitat,tb don molta seguretat i el pas per curva es genial. Un altre cop corriol a la dreta i aquest cop si que em faig caqueta i em faig un tram a peu.
Ja a casa,li vaig donan voltes i realment es una pena tindre-la de tornar. No em faria res tindre'n una i menys muntada com aquesta. Per cert,el XX va finisim,la propera sera em 2 plats,segur! La Reba (tb XX) otro tanto i els Hope race,tot i ser em disc de 160 i 140 em varen sorpendre molt i tb son candidats a anar muntats a la nova 29". Uf,com m'agradaria tindre-la el finde i poder fer una ruta llarga em ella!
La sorpresa,va ser quant parlant em l'Heri,em va dir que em podia deixar una Rip que te de proves per el pont.
Per diumenge varem dir d'anar a fer un altre de les rutes que tan i tan ens agraden.La Vic-Aiguafreda.Bien! No se pas com ens ho fem per fer aquesta ruta els dies mes freds de l'any.Quins pebrots tb...
Gran sorpresa la meva em la Rip. Aixi a primera vista,sembla enorme,pero aquesta es una talla M una mica mes petita que la Jet,que era talla L (una mica gran per mi).
L'angle de direcció no es tan animalot i encara que el pedalier queda una mica mes amunt,la bici es una mica mes lenta de direcció i a mi em van millor.
Aquest cop,ja he muntat el manillar mes curt i els neumatics son mes agresius que els de la Jet. Aixo si,el muntatge es mes endurero i el pes de la bici no es el mateix.
Ell tb va portar la seva 29" aixi que va ser la nostre primera sortida en 29". Aixo si,la seva es completament rigida i em V brakes. Segurament no es la millor ruta per anar em una bici rigida i a mes,era tot moll i tampoc era el millor dia per anar per sobre les pedres i les arrels molles.
Pero be,varem sobreviure,i ens ho varem pasar de muerte a totes les trialeres i a mes,varem trobar un parell de trams que encara no teniem vistos i ja va ser la ostia! :)
La bici,reconec que em va agradar mes que la Jet. Es una maquina impresionant. Puja be per tot arreu,en pla vola i a les baixades tant tecniques,com en les rapides va com per sobre rails.Si,si,com la Jet,pero aquesta mes! Dona una seguretat bestial!
Dilluns em vaig veure obligat a anar fins a Sabadell i com ja sabia que em el parell que habia quedat alla,la sortida no podia ser suau,em vaig tindre de buscar la vida per poder menjar alguna cosa que em dones energia per aguantar als 2 personatges en qüestió.
Jo crec que ho vaig aconseguir...
Al mati m'abrigo be i agafo el tren per anar cap a Sabadell. La intenció de la sortida (apart de pasar-ho be) era anar a veure uns caminets per organitzar la volta al valles,que organitzen cada any l'Ada i el Santi.
Per a mi pràcticament tot va ser nou,els trams que coneixia era xulisims,els que no coneixia tb i dimarts em toca organitzar la ruta a mi.Quina presio!
Cada dia em sento millor em la Rip i a mes,el terreny estava en millors condicions que el dia abans. M'atreviria a dir que es la millor bici que he portat mai i si no es la millor,al menys es la que millors sensacions m'ha donat.
Ens varem passar el dia desfent mites.Pujades imposibles,baixades em curves biodramina,pistes rapides... per tot arreu la bici pasaba sense queixar-se i em una facilitat sorprenent.
En Santi va intentar de totes les maneres posibles demostrar que les 26" son millors que les 29" pero no s'en va sortir massa be.
Encara sort que l'Ada va demostrar que tampoc son tan dolentes les rodes petites...
Despres de totes les pujades,les baixades,la butifarra,les humiliacions... Ells no se,pero jo vaig arribar a casa fet pols! Aixo si,em un somriure d'orella a orella impresionant!
Al vespre,apart de descansar,em vaig estar mirant quina ruta podiem fer avui per mantindre el nivell i no decebre als asistens.
Aquest mati,despres de fer una mica de macanica ens em posat en marxa cap a La Roca.
Avui,apart de l'Ada i el Santi,que estaven obligats a tornar-me la visita,tb han vingut la Clara i el Carlos. Ell pq sap que les nostres rutes son genials i ella... ella encara no se pq ha vingut :P
La meva idea,era pujar fins Orrius per fer algun tram de la orrienca i despres empalmar em algun troç de la Prehistorica.
Al principi he tingut algun dubte d'estar a l'alçada,pero no he tardat en veure que si,sense cap mena de dubte,els corriols que tenim per la zona,son del milloret que es pot fer.
Avui el Santi s'ha tret alguna espina i jo,encara que ja ho sabia,he vist que la bici no ho es tot. Tot hi aixi,la bici es espectacular,em don moltisima confiansa i pujant no em resta energies.Al menys,no el suficient com pq els altres companys em guanyin :P
Un cop acabada la volta,parada obligatoria a omplir els diposits,comentar 4 coses i enrredar als nous companys pq es vinguin diumenge que ve a Llagostera.
Algu ha llegit fins aqui? Tu si que ets un campio! Es que avui tenia de vindre la Noe i com que no ha pogut ser,li he fet un post homenatge :)